El pobre terrisser

Nom: Antònia Mochales i Antolí
Data de naixement: 1926 (Ripoll)
Població: Ripoll
On la va aprendre: ---




 

Lletra:

El pobre terrisser,
el pobre terrissaire,
passant pel mig d'un riu
li cau el burro a l'aiga, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!


Passant pel mig d'un riu,
el burro cau a l'aiga.
- Anem-se'n burriquet,
anem-se'n cap a casa, ai!

Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

- Anem-se'n burriquet,
anem-se'n cap a casa.
Arriba a casa seu,

trob(a) la porta tancada, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

Arriba a casa seu,
trob(a) la porta tancada;
pregunta en els veïns
si n'han vista l'Eulàlia, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

Pregunta en els veïns
si n'han vista l'Eulàlia.
- L'Eulàlia n'és al llit,
al llit que està malalta, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

- L'Eulàlia n'és al llit,
al llit que està malalta.
Se'n va a cal fuster
a manllevar una escala, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

Se'n va a cal fuster
a manllevar una escala;
s'enfila escala amunt,

com si fos una aranya, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

S'enfila escala amunt,
com si fos una aranya
i n'obre el finestró
i en veu una sotana, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

I n'obre el finestró
i veu una sotana:
era el senyor rector
que en confessa l'Eulàlia, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

Era el senyor rector
que en confessa l'Eulàlia:
li ensenya l'ull de cul,
tota la requincalla, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

Li ensenya l'ull de cul,
tota la requincalla.
- Anem-se'n, burriquet,
pel món qui en compra banyes, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!





Observacions: És una cançó recollida en diversos llibres. La primera referència que en tenim és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on es recull una versió d'abans de 1868.

També la trobem al Cançoner del Ripollès, primer en un fragment recollit a Torelló probablement entre els anys 1915 i 1919, i després una versió més llarga de Ripoll dels anys 1918-1919.
Apareix també recollida al cançoner de Joan Amades, que la descriu com una peça cantada per pastar fang amb els peus, i que en recull també una versió de Ripoll de l'any 1919.
A l'Obra del Cançoner Popular la tenim recollida d'un home de Bagà (Berguedà), l'any 1926, i també l'any 1927 a Figueres.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget.

Segons l'etnomusicòleg Jaume Ayats al seu llibre "Explica'm una cançó" (2009), "... aquesta era la balada de cornuts més coneguda i cantada arreu del país...". "A més de ser habitual de les tavernes i del carnestoltes, a l'Empordà encara es canta en les trobades d'amics i de famílies a les barraques del camp".

*
Entrevista realitzada pel grup Randellaires, l'any 2006.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada