Petons i cireres



Nom: Cinto Solanellas i Solé
Data de naixement: 10/12/1919 (Berga)
Població: Montagut (Mas Roure) ?
On la va aprendre: del seu pare





Lletra:


Un petó no en va mai sol quan va de veres
per (a)ixò diuen que els petons i les cireres,
si d'un ne vénen molts, 

noies que no en volgueu pols,
noies que no en volgueu pols no aneu a l'era.

La que nega un petonet quan se'l suplica,
de genolls amb tot el cor(t) així s'explica:
Jo t'estimo de debò.
nina, deixa't fer un petó
que molt baix i a cau d'orella sento jo.

Deixes que et besi, nineta
la cirereta de ta boqueta
de petons io te'n faria
com fruits tindria cap cirerer. 

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
si és que el jove que la vol, 
vulgui estar amb ella sols
per dir-li ple d'amor l'estimada.

Jo t'estimo, nina hermosa, n'és deveres,

te'n faria més petons que en té cireres.
Lo més alt del cirer, 
fins que jo no en pogués més,
jo voldria que ta boca me'ls tornés.
  
 Què en té de fer una nineta
tota soleta i joveneta,
que si el seu jove volia,
li'n donaria tot lo seu cor.

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
si és que el jove que la vol, 
vulgui estar amb ella sols
per dir-li'n ple d'amor l'estimada.

Jo t'estimo, nina hermosa, n'és deveres,
te'n faria més petons que en té cireres.
Lo més alt del cirer, 
fins que jo no en pogués més,
jo voldria que ta boca me'ls tornés.

Què en té de fer una nineta,
tota soleta i joveneta,
que si el seu jove volia,
li'n donaria tot lo seu cor.


Observacions: La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó anomenada originalment "Els petons i les cireres" ha estat l'any 1925. Sembla que formava part d'un espectacle de revista barceloní que portava el nom de "Kiss-me". Aquí en trobem una nota a la premsa de l'època:



Molt més tard, l'hem trobada recollida al volum II de "A peu pels camins del cançoner" d'Artur Blasco aplegada a Riu de Santa Maria (Cerdanya), l'any 1982.

En Cinto explica que la va cantar davant una colla de gent i que un home de Barcelona va apropar-s'hi emocionat, dient-li que aquella cançó li cantava el seu pare i que li havia explicat que s'havia dictat al Tibidabo de Barcelona l'any 1907.


* Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban.

* La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada