No us hi caseu, noies

 




Nom: Jaume Costa i Basagañas "Jaumet del Guillot"
Data de naixement:  1922
Població: Freixenet de dalt (Camprodon)
On la va aprendre: ---











Lletra:

No us hi caseu, noies,
no us hi caseu, noies,
no us hi caseu, noies,
amb cap teixidor.

Són uns vagabundos,
són uns vagabundos,
són uns vagabundos, 
i en donen molt fort (?) 



Observacions:  En alguns reculls, com per exemple a l'Obra del Cançoner Popular, l'anomenen la cançó de "El teixidor" o "No t'hi casis".  

Joan Amades la classifica dintre l'apartat de Cançons de ball rodó infantil i la descriu com a cançó per fer enfadar els teixidors abans de la introducció dels telers mecànics. La lletra que ell recull al seu cançoner és gairebé igual que aquesta:

Ai, noia, no et casis
amb cap teixidor
que et vindrà borratxo
i et darà bastó.
El dissabte al vespre
ja se'n va al cafè;
de la setmanada
no n'hi queda res;
ja se'n va a casa:
"Noia, do'm sopar."
"Do'm la setmanada,
que en'niré a buscar."
Ja s'alça de taula,
ja n'hi tira un plat;
se'n va a ca sa mare
amb el cap trencat.
"Ai, filleta meva,
què és estat això?"
"M'ha vingut borratxo
i m'ha dat bastó."
"Ai, filleta meva!,
m'haguessis cregut,
fores ben casada
amb un geperut."

També apareix la cançó al Cançoner del Ripollès, recollida a Les Llosses l'any 1920. Sara Llorens, al Cançoner de Pineda (1931), recull una versió d'aquesta cançó amb el títol "La setmana perduda". 

Artur Blasco en recull unes quantes versions dins els volums de "A Peu pels camins del Cançoner", una més llarga del mateix informador.


* Enregistrament realitzat per Josep Ma. Massip, el febrer de 2009, en el marc de la investigació sobre el llop a Catalunya. L'acompanya l'escriptor i fotògraf, Ernest Costa. 

* La fotografia i la informació biogràfica està extreta del diari Nació Digital. Ripollès del 03/10/2013.

1 comentari:

  1. Hola!
    A la Fatarella (Terra Alta) aquesta també es canta, però la versió més estesa comença així:
    "No us casésseu noies
    amb cap noi d'Ascó..."
    La resta continua semblant, però al final hi ha una altra estrofa:
    "Amb un geperut, mare,
    jo no m'hi vull casar,
    té l'esquena torta
    i no es pot adreçar".
    Salut i bona feina!

    Laia.

    ResponElimina