Los palmares de Cuba






Nom: Salvador Claret i Naspleda
Data de naixement:  31/08/1909 (Vilanna - Bescanó)
Població: Sils
On la va aprendre: ---








Lletra:

(Pum) Pum!
¿Quién va?

Y ay no despiertes mi bella Aurora
que vengo de parrandear.

Si me he quedado
medio adormido
y en una rumba
en la palmada de un palmar.

Y allá en los palmares de Cuba,
donde se anidan mis amores
nace el sol de mil colores,
con su divino resplandor.

Y por eso María Dolores
siendo mañana tu santo
vengo a tu puerta y te canto
con alegría y placer.

Juan Pérez, mayoral  
Juan Pérez,
y unos dicen que a la una,
otros dicen que a las tres.


Ay, Milonga, 
Milonga mató Merced.

Yo no voy al entierro.
Porqué? Porqué no tengo chaqué.

Si me he quedado
medio adormido
en una rumba
en la bajada de un palmar.
Si, de un palmar.

Y me he quedado
medio adormido
en una rumba
en la bajada de un palmar.

 

Observacions: Tot i saber que és una havanera prou cantada, no hem sabut trobar l'origen d'aquesta. El grup Port-Bo la va enregistrar l'any 1997 al disc "A Cau d'Orella".

La filla del cantador també l'acompanya cantant en alguns moments.

 


Salvador Claret va dedicar gran part de la seva vida a l’automobilisme, ja des del 1934 en què obre a Girona el Garatge Central  i on més tard, el 1936, hi muntarà la primera autoescola gironina. Amb una innata visió de futur construirà, el 1948 l'Hostal de la Selva, al terme municipal de Sils, unes instal·lacions totalment avantguardistes: habitacions en petites casetes individuals, restaurant, garatge, servei de grua, gasolinera, taller mecànic, etc., tot el necessari per al viatger i turista que visitava el nostre país en automòbil. De nou, aquesta instal·lació fou la pionera de les construïdes molt més tard al peu de la carretera nacional. Posteriorment, el 1959, obrirà una altra instal·lació hotelera, també a Sils i a la carretera nacional II, l'Hostal del Rolls, que serà un dels edificis més singulars, per la seva forma i decoració, dels anys 1960. Aquesta activitat turística li va ser reconeguda amb la Medalla al Mérito Turístico el 1969.

Però la seva gran tasca i per la qual és conegut i reconegut internacionalment, és per la recerca i  recuperació de gran quantitat de material de Patrimoni Tècnic, d’automoció i agrícola, iniciada als anys seixanta, per la qual se'l considerà un dels primers protectors d’aquest patrimoni a Espanya. Aquesta ingent tasca donarà lloc a la creació de la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret a Sils, museu que conté actualment més de 300 peces entre automòbils, motocicletes, bicicletes i diferents peces d’automoció i que forma part del Sistema de Museus del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. No sols el seu treball va ésser de recerca, sinó que, amb l’historiador Joaquim Ciuró i Gabarró, va publicar i difondre el primer llibre sobre la història de l’automobilisme espanyol: Historia del automóvil en España.

La seva gran dedicació a l’automòbil el portà a practicar l’automobilisme esportiu participant amb  moltes  curses, algunes amb caràcter benèfic, com la cursa a favor del Socors Roig Internacional que es va córrer al Circuit de Montjuic durant la Guerra Civil  i en la que hi participà amb l’automòbil cedit per l’actriu Madeleine Caroll. Més tard, el 1953 crea, juntament amb Giovanni Pazé,  la Organización Internacional de Competiciones Automovilíticas ( OICA ), que desenvoluparà diferents competicions  d’automòbils “midgets “,  tant a Espanya com a França i Portugal i en les quals hi participà  molt activament. També fou fundador del Motor Club Girona, el 1959, entitat que organitzarà a la ciutat diferents curses del Campionat  d’Espanya de Velocitat de motociclisme i de karts,  utilitzant, com a circuits, traçats urbans dins de Girona  i curses de motocross, així com  la organització de la I Caravana Internacional de Coches Vetustos Girona Costa Brava.
El 1978, en nom de la Col·leccio d’Automobils Salvador Claret organitzarà la primera edició  de la Llotja de l´Automòbil i la Moto Antiga de Sils, primera fira mercat de venda de recanvis i vehicles antics  a l´Estat Espanyol.

No obstant, tot i la seva llarguíssima trajectòria automobilística, a Girona sempre el recordaran com el primer  i potser l’únic que es va aventurar a baixar les escales de la catedral en cotxe.



* Entrevista realitzada per Àngel Daban, a finals dels anys 70 o inicis dels 80 del s.XX.  La informació biogràfica i la fotografia ha estat proporcionada per la mateixa família del cantador.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada