El pobre terrisser



Nom: Cinto Solanellas i Solé
Data de naixement: 10/12/1919 (Berga)
Població: Montagut (Mas Roure) ?
On la va aprendre: ---





Lletra:

Ai, pobre terrisser,

ai, pobre terrissaire,
quan passa pel riu Ter,
el burro cau a l'aig(u)a, ai.
Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.


- (Ai)xeca't, (ai)xeca't ruquet,
entornem-se'n a casa.

Quan és a mig carrer,
veu la porta tancada, ai.
Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.


I en pregunta als veïns
si han vista passar l'Eulària.
- No l'hem pas vist d'avui,
comptem que està molt magra (mala?), ai.
Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.


En va a casa del fuster
en manllevar una escala
i en puja escala amunt
com si fos una rata, ai.
Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.


Quan obre el finestró,
veu la taula parada;
l'Eulària s'està al llit
i el rector la confessava, ai.
Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.
 


- No em digui res, marit meu,
que la rifa he gu(a)nyada;
amb els diners del rector
ara comprarem les vaques.

I les banyes duc jo
sí que les porto llargues.
Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.

 


Observacions:  És una cançó recollida en diversos llibres. La primera referència que en tenim és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on es recull una versió d'abans de 1868.
També la trobem al Cançoner del Ripollès, primer en un fragment recollit a Torelló probablement entre els anys 1915 i 1919, i després una versió més llarga de Ripoll dels anys 1918-1919.
Apareix també recollida al cançoner de Joan Amades, que la descriu com una peça cantada per pastar fang amb els peus, i que en recull també una versió de Ripoll de l'any 1919.
A l'Obra del Cançoner Popular la tenim recollida d'un home de Bagà (Berguedà), l'any 1926, i també l'any 1927 a Figueres.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget.

Segons l'etnomusicòleg Jaume Ayats al seu llibre "Explica'm una cançó" (2009), "... aquesta era la balada de cornuts més coneguda i cantada arreu del país...". "A més de ser habitual de les tavernes i del carnestoltes, a l'Empordà encara es canta en les trobades d'amics i de famílies a les barraques del camp".

* Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban.

* La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada