El divino vull cantar

Nom: Julià Pascual i Pagès - "Mossèn Julià".
Data de naixement:  21/12/1912 (Camprodon)
Població: Vilallonga de Ter
On la va aprendre: ---





Lletra:

El divino vui cantar
i el divino vull cantar,
del bon Déu, el ver Messies,
del bon Déu, el ver Messies.

De la mort i passió,
de la mort i passió
que el divendres sant patia,
que el divendres sant patia.

De com està a baix a l'hort,
de com està a baix a l'hort,
amb el cor ple d'agonia,
i amb el cor ple d'agonia.

Ja en baixa un àngel del cel,
ja en baixa un àngel del cel,
davant seu s'apareixia,
davant seu s'apareixia.

Diu-li que n'ha de morir,
diu-li que n'ha de morir
si el món salvar volia,
si el món salvar volia.

Moriré pel(s) pecadors,
moriré pel(s) pecadors, 
compliré la profecia,
compliré la profecia.

Camillers que aneu davant,
camillers que aneu davant,
venteu tres trucs a la porta,
venteu tres trucs a la porta.

---- que dormiran,
---- que dormiran,
----- baixeu a obrir,
----- baixeu a obrir.

Encara que anem de nits,
encara que anem de nits,
no som gent de mala vida,
no som gent de mala vida.

Somse servidors de Déu,
somse servidors de Déu,
i de la Verge Maria,
i de la Verge Maria.


 
Observacions: És una cançó religiosa sobre la Passió de Jesús que, en els últims versos s'enllaça amb unes corrandes de caramelles amb la mateixa melodia.

Aquest divino ja el recull Milà i Fontanals l'any 1882 al "Romancerillo catalán" com a cançó de passió. També el trobem aplegat dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet, o al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, l'any 1931 el recollida Sara Llorens al Cançoner de Pineda.

Pel que fa a les últimes corrandes de caramelles, en trobem de moltes combinacions i variants arreu. A l'Obra del Cançoner Popular la trobem en diverses ocasions: aquesta versió recollida a Olot l'any 1926, també a Lladó l'any 1927 com a corranda de caramelles al Rosselló l'any 1930, també com a caramelles lligada a "Marieta cistellera".

També en recull Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Molló (Ripollès), l'any 2005.



Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia 4 germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.

Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.

El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.

Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.


* Entrevista realitzada per Jaume Arnella, a inicis dels anys 80. La informació biogràfica del cantador ha estat extreta d'un article escrit per Josep Pla a la revista "Sant Feliu Diu - Revista de Sant Feliu de Buixalleu" del febrer de 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada