El ball de la coca



Nom: Cinto Solanellas i Solé
Data de naixement: 10/12/1919 (Berga)
Població: Montagut (Mas Roure) ?
On la va aprendre: l'havia sentit al poble del seu pare, Espinalbet (Berguedà)





Lletra:

El marruco (?) i l'Agnès
jugaven a collir trumfes;
el marruco (?)  i l'Agnès
jugaven qui en colliria mès.

El marruco (?) els collia,
el marrunco (?) els collia
i els plegava l'Ignès.

Ara, ara ia hi van
els burros cap a batre;
ara, ara ia hi van
i amb un matxo a davant.

Noies de ca Litre (?)
noies de ca Litre (?)
aneu tots carrer avall.


Observacions: La primera referència que hem trobat ha estat a l'Obra del cançoner popular, amb una variant de la cançó aplegada a Gisclareny l'any 1922, amb el títol de "Ball cerdà".

En Cinto explica que a Espinalbet, per St. Miquel els dos més vells del poble agafaven una coca per cada cap i ballaven la cançó acompanyats per un acordió i un violí.

Aquest ball està recollit al Costumari Català de Joan Amades. Explica que es ballava el 15 d'agost:



"El llogarret d'Espinalbet, a l'Alt Bergadà, feia també avui la seva festa. Ballaven el típic ball de la coca. Els pavordes feien pastar una grossa coca que subhastaven enmig de la plaça. El que l'adquiria tenia dret a ballar la primera dansa ell sol i les persones que convidava. Era corrent que els fadrins forasters que acudien a la festa formessin colles per pobles i que posessin preu a la coca col·lectivament. Escollien d'entre ells el més bon ballador i el que pogués fer quedar més bé la colla perquè trenqués dansa. Triava la fadrina que més li plaïa, la qual es tenia per molt honrada de ballar la coca. Quan ja havien ballat prou sols, el ballador tirava la barretina enlaire: això era el senyal que podien entrar al ball els seus companys. Quan la hi tornava a tirar per segona vegada volia significar que el ball restava obert i lliure perquè hi entrés tothom qui en tingués ganes. Hi havia ballador que el cap d'una estona de ballar es treia de la faixa un gros ganivet de set molles amb el mànec tot historiat i exornat amb aplicacions de banya i nacre, obrat pels ganiveters i coltellers de Solsona. Tallava la coca a bocins, en donava a la seva companya de ball i a d'altres persones de les que miraven la dansa, les quals, en rebre la coca, restaven convidades al ball".

 

* Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban.

* La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada