Cançó del lladre

Nom: Julià Pascual i Pagès - "Mossèn Julià".
Data de naixement:  21/12/1912 (Camprodon)
Població: Vilallonga de Ter
On la va aprendre: ---





Lletra:

Quan jo n'era petitet
en cantava i presumia,
espardenya blanca al peu
i el mocador a la falsia

i el mocador a la falsia.

Ara que ja sóc grandet
m'he dat a mala vida
Me n'he donat a robar
l'ofici de cada dia,

l'ofici de cada dia.

Vaig robar un traginer
que venia de la fira:
li'n vaig robar els els diners
i la mostra que duia,

i la mostra que duia.

Quan vaig tenir prous diners
en vaig robar-ne una nina
la vaig robar amb falsetat
dient que m'hi casaria,

dient que m'hi casaria.

La justícia me n'ha pres
i en presó fosca em duïa;
la justícia me n'ha pres
i em vol fer pagar amb la vida,
i em vol fer pagar amb la vida.

Me n'he posat a pregar
a la humil Verge Maria
i ella si que m'ha salvat
amb uns amics que tenia,
amb uns amics que tenia.


 
Observacions:  Són molts i diversos els cançoners que recullen aquesta cançó. La primera referència que en tenim és dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "Preso y libertado".

Més tard, l'any 1892, també la trobem publicada a "Vingt chansons populaires du Roussillon" d' E. Vilarem.

Apareix també recollida a la tercera sèrie del Cançoner Popular (1907-1913) d'Aureli Capmany amb el títol de "Cançó de lladre", així com l'any 1909 dintre "Segona Sèrie de Cançons Populars Catalanes" de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" amb el mateix títol que Capmany.

La trobem publicada al Butlletí de l'any 1912 (números 1-6) del Centre Excursionista de Lleida amb el títol "Adéu, clavell morenet" i també dintre "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró amb el títol "Quan jo n'era petitet".

Més tard, la trobem recollida a Ripoll, dintre el Cançoner del Ripollès, entre els anys 1918 i 1919.
També s'aplega en diverses ocasions a les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple en aquesta versió recollida l'any 1927 a Vilabertran.



Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia 4 germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.

Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.

El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.

Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.


* Entrevista realitzada per Jaume Arnella, a inicis dels anys 80. La informació biogràfica del cantador ha estat extreta d'un article escrit per Josep Pla a la revista "Sant Feliu Diu - Revista de Sant Feliu de Buixalleu" del febrer de 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada