Un diumenge al dematí






Nom: Montserrat Molar i Casassa
Data de naixement: 27/04/1927 (Sarrià de Ter)
Població: Sarrià de Ter
On la va aprendre: es cantava a casa, amb especial emoció.








Lletra:

Un diumenge al dematí, 
missa a Sant Francisco anava 
i a la Verge del Roser 
de tot cor li demanava 
que me’n fes sortir l’amor 
d’aquella rosa encarnada, 
d’aquell serafí pintat, 
mirall de la meva cara. 

Puix com Déu ho ha volgut, 
quan jo sortia, ella entrava, 
i ella, en veure’m a n'a mi 
cau a terra i se’n desmaia. 
No et desmaiïs dolç amor, 
no perdis la confiança
que abans jo no et deixaré 
la mar quedarà sense aigua. 

Ja l’agafa per un braç, 
l’acompanya amb la seu mare. 
Ai, mare, m’hi vull casar 
amb la meva enamorada! 
Casa-t’hi, casa-t’hi, fill, 
casa-t’hi, si tant t’agrada, 
p(e)rò una cosa et vull dir, fill: 
si tens penes, te l(e)s espasses. 
Si en tinc, me les passaré, 
hauré de fer com fan els altres: 
treure-me la son dels ulls 
i la rampa de les cames.


Observacions:  És un cançó, la lletra de la qual està escrita per Mossèn Josep Casassa i Tassis, oncle de la Montserrat, a qui durant la Guerra Civil van treure la vida quan era vicari de la parròquia de Sant Joan les Fonts (Garrotxa). Era un home a qui li agradava pintar, organitzar obres de teatre i escriure. I en la seva vessant de folklorista va col·laborar amb Joan Amades. Va ser guanyador en diverses ocasions dels Jocs Florals de Barcelona. En una ocasió, va presentar aquest poema-cançó que va signar amb el nom de la seva germana i mare de la Montserrat, Maria Casassa i Tassis. Una cançó que es cantava a casa amb especial emoció.


* Entrevista, informació, fotografia realitzada per Alda Rodríguez, el març de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada