L'Alabau

Nom: Julià Pascual i Pagès - "Mossèn Julià".
Data de naixement:  21/12/1912 (Camprodon)
Població: Vilallonga de Ter
On la va aprendre: D'un vaquer.





Lletra:


Una cançó vui cantar,
lal·lara, lal·là;
no hi ha molt que n'és dictada,
loriro, roró. 

D'un minyó i una minyona,
lal·lara, lal·là;
que s'estaven (a) La Cortada,
loliro, lal·là. 

El minyó n'era el pastor
laral·la, lal·là
i la minyona criada,
loriro, rorà. 

Com se'n duien voluntat 
laral·la, lal·là
...................
..................

Quan se n'han adonat
laral·la, lal·là;
el pastor ja és a muntanya,
loriro, roró

I ja l'en van a buscar
lal·lara, lal·là;
la germana (de) la criada,
loriro, roró. 

Quan en són al Coll del Pal,
laral·la, lal·là;
la ramada ja filava,
lariro, rarà. 

I allà a dalt al Coll del Pal,
laral·la, lal·là;
ja en veuen venir les guardes.
loriro, roró. 

- Déu vos guard, los bons senyors,
laral·la, lal·là;
- Déu vos guard, los camarades,
loriro, roró

- En que en sabrí(e)u l'Alabau?
laral·la, lal·là;
Hom de tanta anomenada,
loriro, roró.

- A Carlit no trobareu
laral·la, lal·là;
majoral de la ramada,
laliro, raré.

Quan ne foren a Carlit,
laral·la, lal·là;
la ramada ja tallava,
lariro, rarà.

- Déu vos guard, los bons senyors
laral·la, lal·là;
- Déu vos guard, los camarades.
lariro, rarà.

- Que en serí(e)u l'Alabau,
laral·la, lal·là;
hom de tanta anomenada?
loriro, roró. 

- Sí, senyors, sóc l'Alabau,
laral·la, lal·là;
per tot lo que vostès manin,
loliro, roró.

- Que per ordre del vostre amo,
laral·la, lal·là;
en baixeu a les cortades,
loriro, roró.

Perquè allà us heu de casar,
laral·la, lal·là;
amb a la seva criada
loriro, roró.

- Soms al deu de juriol,
laral·la, lal·là;
no és hora de baixar encara,
loriro, roró.

Si no se'n pot casar,
lal·lara, lal·là;
que s'estiga descasada
loriro, roró.

També m'hi tinc d'estar jo,
laral·la, lal·là;
(e)n aquesta ala de muntanya,
larilo, ...




Observacions: La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó ha estat dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "Un pastor".

Entre d'altres, també l'hem localitzat: al "Cançoner Popular" (1901) d'Aureli Capmany, a "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró o al Cançoner del Ripollès, en dues versions recollides a Ripoll als anys 1918 i 1919.

Segons Joan Amades, és una cançó "Molt cantada per tota la pastoralla de la muntanya oriental i central que té l'Alabau o el Pastor de la Cortada, com solen anomenar-lo, com un símbol  amb el qual se sent identificat, puix que de manera inadvertida i subconscient creu que encarna el sentit independent lliure i díscol de la gent de muntanya enfront de certs prejudicis de la terra plana".  

Afegeix també que "segons la tradició pastoral, l'Alabau era pastor de la Cortada, casa forta de Santa Maria de Merlés al Lluçanès".



Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia 4 germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.

Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.

El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.

Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.


* Entrevista realitzada per Jaume Arnella, a inicis dels anys 80. La informació biogràfica del cantador ha estat extreta d'un article escrit per Josep Pla a la revista "Sant Feliu Diu - Revista de Sant Feliu de Buixalleu" del febrer de 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada