Els dotze lladres

Nom: Julià Pascual i Pagès - "Mossèn Julià".
Data de naixement:  21/12/1912 (Camprodon)
Població: Vilallonga de Ter
On la va aprendre: ---




Lletra:

Una cançoneta nova
i una cançoneta nova;
i una cançoneta nova
bé l'en sentireu cantar.

Treta n'es de dotze lladres,
treta n'és de dotze lladres;
treta n'és de dotze lladres
que varen anar a robar.

Ja en venten tres trucs (a) la porta,
ja en venten tres trucs (a) la porta;
ja en venten tres trucs (a) la porta,
la mestressa diu "Qui hi ha?".

Somse dotze amics de l'amo,
somse dotze amics de l'amo;
somse dotze amics de l'amo,
que hi volem enraonar.  

L'amo n'és (a)nat un xic fora,
l''amo n'és (a)nat un xic fora;
l''amo n'és (a)nat un xic fora
i luego tornarà.

Ja en venten cops a la porta,
ja en venten cops a la porta;
ja en venten cops a la porta
ja la varen desbotar.

Ja me'n troben en a l'amo,
ja me'n troben en a l'amo;
ja me'n troben en a l'amo, 
i allà dalt en un replà. 

(A) la primera punyalada,
(a) la primera punyalada;
(a) la primera punyalada
ja l'en varen travessar. 

(A) la segona punyalada,
(a) la segona punyalada;
(a) la segona punyalada
ja l'en (a)caben de matar.

La mestressa i la criada,
la mestressa i la criada;
la mestressa i la criada,
ja se'n posen a cridar.

Criden "Viva, fora lladres",
criden "Viva fora, lladres";
criden "Viva fora, lladres"
que ens acaben de matar!

S'escaigué passar una ronda,
s'escaigué passar una ronda;
s'escaigué passar una ronda
d'allà baix a l'Empordà.

De dotze lladres que n'eren,
de dotze lladres que n'eren;
de dotze lladres que n'eren
tots els varen agafar.


Observacions: Hem trobat variants d'aquesta cançó amb el nom de "Els lladres de Cerdanya" (Cançoner del Calic - Mossèn Serra i Vilaró - 1913), "Els dotze lladres de Puigcerdà" (Cançoner del Ripollès - dues versions recollides a Ripoll el 1915 i 1919) o "Els dotze lladres" que se situen a l'Empordà.

Josep Gibert al llibre "Cançons de bandolers i lladres de camí ral" (1948 i reeditat l'any 1989) en recull una versió musicalment molt semblant a aquesta a la Cellera de Ter.



Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia 4 germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.

Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.

El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.

Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.



* Entrevista realitzada per Jaume Arnella, a inicis dels anys 80. La informació biogràfica del cantador ha estat extreta d'un article escrit per Josep Pla a la revista "Sant Feliu Diu - Revista de Sant Feliu de Buixalleu" del febrer de 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada