Al carrer de davant







Nom: Esteve Palou i Soler
Data de naixement: 24/11/1946 (Roses)
Població: Roses
On la va aprendre: de la seva mare.









Lletra:

Al carrer de davant
tres noies hi han
que van molt pintades.
Busquen un senyoret
que porti barret
i sabata baixa.
I mitjons de fer patir,
ai sí!

Ai, quin neguit, quin neguit 
de trobar marit.
Ai, quin consol, desconsol
de trobar qui us vol.
Tot fent l'ullet, porten coloret
no has pogut trobar
un senyor ric que l'anell al dit
li pogués posar.

Sa mare ja li'n diu:
....  (?) de l'ull viu,
no en donguis carbassa.
Mentres porti pantalons,
deixa't raons,
que l'edat te passa.


I ai, quin neguit, quin neguit 
de trobar marit.
Ai, quin consol, desconsol
de trobar qui us vol.
Tot fent l'ullet, porten coloret
no has pogut trobar
un senyor ric que l'anell al dit
li volgués posar.

Sa mare ja li'n diu:
....  (?) de l'ull viu,

que l'edat te passa.
Deixa't de raons, 
mentres porti pantalons, 
no en donguis carbassa.


I ai, quin neguit, quin neguit 
de trobar marit.
I ai, quin consol, desconsol
de trobar qui us vol.
 
Observacions: És la mateixa cançó que va ser recollida a Beget amb el nom de "Les noies de Camprodon", durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicat posteriorment com a Les Cançons de Beget. En aquest mateix web la tenim recopilada també com "La mare sempre em diu".

L'Esteve explica que és una "Java". La cantaven a Roses a unes solteres molt presumides que anaven molt pintades i que sempre es passejaven pel carrer de Davant (l'actual carrer Pi Sunyer). Sembla ser  que s'havia creat alguna tibantor perquè la seva mare, de petita, l'havia cantat davant una d'elles i l'havien feta callar.

* Gravació realitzada per Xènia Berta, en nom de Rosespèdia, el febrer de 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada