Mata la cuca

Nom del grup: Cor Filles de Maria (ex-components)
Cantadores de la gravació: Nita Noguera, Carme Rossell i Terris, Salvadora Noguera, Emília Puigderrajols, Teresa Tort i Matamala, Carme Tort i Matamala, Maria Tort i Matamala i Montserrat Ripoll.
Població: Sant Hilari Sacalm







Lletra:

Apa dones aixequeu-se del llit
que demà és dia d'anar a Montsolí
a menjar l'ou ferrat i l'all tendre.

Mata la cuca...





Observacions:  Hem trobat l'origen d'aquesta cançó local localitzat al "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (n.16) de l'any 1895, en un apartat de literatura popular de les Guilleries, escrit per Antoni Busquets i Punset:
 
L'ANADA A MONTSOLÍ

Aquesta típica costum se sol celebrar á l'any dos ò tres diades. Montsolí és una poètica fondalada que's troba á tres quarts d'hora de la vila, y al bell mitj s'hi ovira l'ermita de la Mare de Déu. Lo dia abans d'anar- hi, al vespre, la brivalla va pels carrers tot cantant:

Dones, lleveu's dematí 
que demà és dia d'aná á Montsolí 
á menjar l'ou ferrat y l'all tendre.
 
L'endemà, á les 5 del matí, surt la professó, y, cantant les lletanies dels sants, s'encamina á la ja esmentada ermita, ahont s'hi resen un ofici y una missa. Acabada qu'és, la gent s'escampa pels voltants de l'ermita pera menjarse lo tradicional ou ferrat ' l'all tendre. Abans de retornar trenquen rams de boix, y fent una gran rodona criden, tot picant á terra ab los boixos:

Mata la cuca! Mata la cuca!

Y mentrestant un capellà fa algunes cerimonies demanant al cel qu'allunyi d'aquells camps lo flagell qu'els assota. Això derrer se fa quan alguna bestiola malmet les cullites. Quan, de retorn, són aprop del poble, s'hi ajunta á la professó tota la quitxalla que, no podent caminar, s'ha quedat á una ermita més propera y nomenada Los Dolors ò A lonisolí petit. Avuy ja no existeix aquesta ermita perquè l'han enrunada ab motiu de construir la nova carretera de Sant Hilari á la Font picant, ben inútilment per cert, perquè cap nosa feya, puix l'ermita quedava á un costat. Haurien de inspirar una mica més d'interès los llochs tradicionals dels pobles: prou que l'estrangerisme cuida d'esborrar lo característich que tenim, y no cal sinó que nosaltres rneteixos hi ajudem pera que aviat hagi fugit del tot aquesta encisadora varietat qu'és lo més bonich de la Naturalesa.
 
Molts anys, á més d'anar á Montsolí los vehins de Sant Hilari, hi van los de Joanet, Arbucies, Carós y altres pobles de la rodalia, y molts més, si hi hà alguna malura ò han de fer pregaries per demanar la pluja.



El Cor Filles de Maria estava dirigit per Josep Cloés "Pepet de Saleta", cec i intèrpret d'harmònium a l'església. El dijous sant era el dia que el cor lluïa més (fins i tot estrenaven peces de roba). Aquest dia baixaven l’harmònium a la plaça perquè el director pogués acompanyar els cants. Les filles de Maria i el cor Parroquial eren dos cors diferents i que més endavant es van unir. En Pepet va morir l’any 1952.


 
* Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada