La mare







Nom: Joan Bertran
Data de naixement: 18/04/1903
Població: Arenys d'Empordà (Garrigàs)
On la va aprendre: ---




Lletra:

El nen és petit,
n'és mig endormit,
la mare, se'l mira.
No el deixa mai sol,

i junts al bersol,
joiosa sospira.

I vetllant el seu somni i amor
ella canta ditxosa i tranquil·la:
- "El meu fill n'és món i un tresor".
I li dón(a) tot cantant-li amorosa.

- "Fes nona reiet,
fes nona fill meu,
que ets un angelet,
que m'ha enviat Déu".
Li beso la cara,

i ell besa lo front.
Petons de una mare,
lo més gran del món.

El nin ja n'és gran,

la mare plorant
li diu cada dia:
- "No surtis de nits,
i fuig del burgit,
treballa i estudia".

I tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb carinyo i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

- "Perdona'm fill meu,
però jo te haig de dir,
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal te aconsella
deu ser algun ningú,
fes cas d'una vella,
que sols viu per tu".

 Al vici perdut,
ja no té salut,
ni aquella dona
l'aprecia, ni el vol
malalt i tot sol,
tothom l'abandona.

I quan tot(s) lo desprecien i em veu
molt amunt de dalt molt precipici,
una mare li crida: -"Fill meu,
vine aquí al meu costat, fuig del vici".

- "Veient-te perdut,
de tots despreciat,
per què no has vingut 
i aquí al meu costat?
Li beso la cara,
li besa el front;
te queda una mare,
lo més gran del món".


Observacions: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes i Albert, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Aquí hi ha una versió de Ramoncita Rovira. L'any 1989, Dyango la va repopularitzar.



* Enregistrament realitzat per Àngel Daban, a finals dels anys 70. La fotografia ha estat cedida per Quima Bisbe, familiar del cantador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada