La Francisqueta






Nom: Joan Bertran
Data de naixement: 18/04/1903
Població: Arenys d'Empordà (Garrigàs)
On la va aprendre: li sembla que dels cantaires o cançoners que passaven per fires i mercats, com el de Figueres. Cantaven sardanes i balls. Era la seva manera de guanyar-se la vida. Solien ser tres: un home ciego - o a vegades un que li mancava un braç-, un que tocava i una noia que cantava.





Lletra:

Quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar;

quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar:

- Vine, vine Francisqueta,
que amb un vell te vui casar;
vine, vine Francisqueta,
que amb un vell te vui casar.


Amb un vell me n'han casada 
perquè diu que en té diners.
Amb un vell me n'han casada 
perquè diu que en té diners.
I el meu cor sempre pensava
"maliatsiga l'interés";
i el meu cor sempre pensava
"maliatsiga l'interés".

Val més un noi ben guapo

menjant bitxos i ciurons;
val més un noi ben guapo
menjant bitxos i ciurons,
que no pas un vell ricatxo 
menjant gallines i capons;
que no pas un vell ricatxo 
menjant gallines i capons. 


El primer dia de bodes
al mi(g)dia (a)nar dinar;
quan ne veig el vell a taula
la gana me'n fa marxar;
quan ne veig el vell a taula
la gana me'n fa marxar. 


El primer dia de bodes
al vespre per (a)nar a dormir, 

i el vell se'n posa al llit
i el vell se fot a ronxar.

I el meu cor sempre pensava
"bé es po(d)ria rebentar";
i el meu cor sempre pensava
"bé es po(d)ria rebentar".

Diu que n'ha de venir una guerra
que hasta els vells hi h(a)uran d'anar;
bé hi po(d)ria anar el de casa
que mai més pogués tornar;
bé hi po(d)ria anar el de casa
que mai més pogués tornar.

                                                I allavorens diu:

Se me'n quedarà l'amo del barco (?)
que quan el vell passés,
el (a)gafés i el fotés
i el fotés de caps al mar;
el (a) gafés i el fotés
i el fotés de caps al mar. 

                                                I aquí ja no en sé més.



Observacions:  La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1877, al volum V de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans", escrit per Francesc Pelagi Briz, i amb el nom de "Barba-gris".

També la trobem amb el mateix nom al "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró.

L'any 1916 apareix publicada per Adolf Carrera al cançoner "30 Cançons Populars Catalanes" amb el mateix títol.

Dintre l'Obra del Cançoner Popular la trobem en diverses ocasions:

- Recollida a La Cellera de Ter (La Selva) l'any 1922 amb el títol de "A la plaça n'hi ha balles".
- Recollida a Oliana (Alt Urgell) l'any 1923 i titulada "Casada amb un vell".
- Recollida a Amer (La Selva) l'any 1924 i amb el mateix títol que l'anterior.
- Recollida a Besalú (Garrotxa) l'any 1926, titulada "Malmaridada".



* Enregistrament realitzat per Àngel Daban, a finals dels anys 70. La fotografia ha estat cedida per Quima Bisbe, familiar del cantador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada