La filla del carnisser






Nom: Joan Bertran
Data de naixement: 18/04/1903
Població: Arenys d'Empordà (Garrigàs)
On la va aprendre: ---





Lletra:

Filla n'és d'un carnisser,
filla de molt bona casa,
i la deixen (a)nar al sarau,
al sarau de la Patacada.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

I la deixen (a)nar al sarau,
al sarau de la Patacada.
Tots els soldats del quartel
van a veure com lo balla.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

Tots els soldats del quartel
van a veure com lo balla.
El capità de tots ells

amb el bastó l'ha tustada.

I umlailà...

I el capità de tots ells
amb el bastó l'ha tustada:
- Endarrera Marió,
que el dimoni t'ha temptada.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

El capità de tots ells
amb el bastó l'ha tustada:
- I no te(ns) la culpa tu,
que la té ton pare i mare. 

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

- I no te(ns) la culpa tu,
que la té ton pare i mare.
Te'n (ha)guessin ben corregit,
no te'n (ha)guessin dat brida llarga.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

Te'n (ha)guessin ben corregit,
no te'n (ha)guessin dat brida llarga.
La seu mare ho va sentir:
- Marieta, passa a casa.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

La seu mare ho va sentir:
- Marieta, passa a casa. 
- Passeu a davant vós mare,
que ja tinc qui m'acompanya.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

- Passeu a davant vós mare,
que ja tinc qui m'acompanya:
Tres fadrinets del Masnou, 
de la primera volada.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

Tres fadrinets del Masnou, 
de la primera volada.
L'un me'n renta els peus,
l'a(l)tre me'n renta la cara.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.

Un me'n renta els peus,
l'a(l)tre me'n renta la cara.
I el més petit de tots,
les joies me n'ha posada.

I umlailà,
olé, olé, olé, 
quin pimpollo 
que n'hi ha.
                        -Ja no en sé pas més-


Observacions: La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó ha estat l'aplegada per Francesc Pelagi Briz al volum V de "Cansons de la terra", de l'any 1877, amb el nom de "La Rosada".

Més tard, Milà i Fontanals al seu Romancerillo Catalán (1882), amb el títol de "La niña de San Andrés".

També va ser recollida dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis la titulava "Caterina".

L'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda amb el nom igual que el que presentem. També apareix en algunes ocasions dins l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple com a la "Minyona d'Igualada" aplegada l'any 1934 a Molló (Ripollès).

Més tard, també la recopila Artur Blasco dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", per un cantador de Maià de Montcal (Garrotxa) l'any 1988.



* Enregistrament realitzat per Àngel Daban, a finals dels anys 70. La fotografia ha estat cedida per Quima Bisbe, familiar del cantador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada