El marxant






Nom: Joan Bertran
Data de naixement: 18/04/1903
Població: Arenys d'Empordà (Garrigàs)
On la va aprendre: d'un noi català que cantava pels cafès amb una veu molt forta.





Lletra:

Sóc un pobre marxant
que pel món vaig voltant
amb el fardo a l'esquena

i amb el fardo a l'esquena.

I anant de cara al vent
i anant molt malament
amb la bossa gens plena,

i amb la bossa gens plena.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant.
Cridant marxant, marxant!

Venc mitges i mitjons,
transilles i botons,
troques de fil i betes,

troques de fil i betes.

Mitjons i calçotets,

també .....  casquet,
larà, larà, laral·la,
larà, larà, laral·la.

I unes mitges venc
una noia comprenc,
com té les pantorrilles,

com té les pantorrilles.
Com que no són gens fluix (?),
....................................

me s'alcen les patilles,
me s'alcen les patilles.
Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant.
Cridant marxant, marxant!


Una noia del Bruc,
filla d'un geperut,
té cabells fins i rossos,
té cabells fins i rossos.

L'altre dia passant
me'n va cridar: –Marxant!
Si porteu botons grossos,

si porteu botons grossos.

Que sí, que sí, de seguida li'n vaig dir,
i allà a la cuina em va fer entrar, va fer entrar.
I allà el(s) botons li vaig ensenyar.
- Per engurnir els vestit(s),
trobo que són petits -

Me'n va dir aquella mossa,
me'n va dir aquella mossa.

I jo, sens cavil·lar,
uns li vaig ensenyar,
que els tinc dintre una bossa,
que els tinc dintre una bossa.

I llavons, i llavons,
la noia es va sufocar
me'n va dir: –Tinc 18 anys, 18 anys,
no havia vist uns botons tan estranys.


L'ofici del marxant,
per deixa'l estic pensant
perquè és massa rectífic (raquític ?)
perquè és massa rectífic (raquític ?)

Com que en xerro molt bé
i sóc molt mentider,
me'n vui passar a polític,
me'n vui passar a polític.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant.
Cridant marxant, marxant!





Observacions: El primer enregistrament que hem trobat d'aquesta cançó és d'Els Pescadors de l'Escala, al seu primer disc "Cançons de taverna" (1976). No hem trobat cap referència en cap cançoner antic, fet que fa pensar que es deu tractar d'una cançó més aviat moderna.

També l'hem trobat recollida per Artur Blasco dins el volum VII de "A Peu pels camins del Cançoner" al poble d'Organyà (Alt Urgell), l'any 2005. 

* Enregistrament realitzat per Àngel Daban, a finals dels anys 70. La fotografia ha estat cedida per Quima Bisbe, familiar del cantador.

1 comentari:

  1. Els Pescadors de l'Escala i concretament el seu primer acordionista i arranjador musical en Litus Mallart va recuperar cançons com aquesta de la gent gran de l'Escala. Ells es anava a enregistrar amb un casset i desprès en va fer l'arranjament que varen incloure el Pescadors en el seu primer treball discogràfic "Cançons de Taverna" i que més la resta dels grups d'havaneres la varen incloure en el seu repertori.

    ResponElimina