Que vivan los estudiantes

Nom: Baldiri Miralpeix i Boada
Data de naixement: 1920
Població: Sant Hilari Sacalm
On la va aprendre: ---





Lletra:

Vecinos de San Hilario
alargad vuetros bolsillos
que los pobres miserables
quedaran agradecidos.

Que vivan los estudiantes,
que vivan las hermosas
y sobre todo que viva el amor.


Partitura:




Observacions:  No hem trobat aquesta cançó d'estudiantina recollida enlloc més.

El dimarts de Carnaval era tradició fer "l'àpat dels pobres". El dia abans, sortien uns joves vestits d'estudiants, amb vestits marrons i capell anant amb un bombo pels carrers del poble i fent capta tot cantant aquesta cançó, que repetien de casa en casa. Uns els donaven botifarres, d'altres patates, ous o una pesseta, etc. Tot plegat servia per poder fer l'àpat. Els pobres de la comarca ja sabien que els dimarts de Carnaval de cada any es feia aquest àpat a la plaça de l'església. Mentre dinaven, s'exhibien les disfresses i uns músics (un o dos flabiolaires o, darrerament, una cobla ) anaven tocant diferents peces. Es recorda d'abans i després de la guerra, encara que va anant en decadència a mesura d'anar quedant menys pobres. 

Hem localitzat al "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (n.16) de l'any 1895, un apartat de literatura popular de les Guilleries escrit per Antoni Busquets i Punset, on s'explica aquesta tradició:

En un dels dies de Carnestoltes s'obsequia als pobres ab un suculent àpat. Lo dia abans un aplech de fadrins (y fins casats) segueixen la vila disfreçats, precedits deis gegants del poble, y capten, arreplegant ous, carnsalada, arròs, monjetes, etc., que serveix á l'endemà pera l'àpat susdit. Canten una Cançó, á bors segur moderna, perquè la diuen en un castellà estrafalari. Recordem una estrofa, que diu:

A los pobres d'esa villa 
hoy hagamos asaber 
se reunen en la plassa 
y se les da de comer.

Efectivament, á la plaça s'hi reuneix una munió de gent. Hi hà una gran taula al bell mitj, y á l'entorn un centenar de banchs, ahont s'hi asseuen los pobres. Los joves disfreçats qu'han fet la recolta de queviures los hi serveixen lo dinar, que sempre és bo y abundant. La música, posada á dalt d'un balcó, alegra tant consolador acte fent sentir les més alegroyes tocades. Es una costum antiga molt lloable per sa caritativa intenció. Hi està molt arrelada, y creuem que hà de sentirse una ventada molt tremenda per atuhirla.


En Baldiri, recader de professió i sense estudis musicals, havia cantat al cor Guilleries (o Cor d'en Pau Torner) abans i després de la guerra. Posteriorment també va cantar als Nois Alegres. A l'època de la gravació, era un dels membres més antics i amb més memòria del cor d'en Pau Torner.

La Coral d'en Pau estava formada per gent de bosc i obrers. Eren uns 40 ó 50 homes que baixaven al poble expressament per assajar els dissabtes i diumenges a la tarda. Cantaven a l'església, a la processó de Setmana Santa i per Pasqua (caramelles i sardanes). En Pau Torner -Pau Ridaura de nom i torner d'ofici- també va ser el director de l'"Orfeó Guilleries" i durant un temps va tocar el fiscorn i la tenora en una orquestra d'Arbúcies.


* Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada