La Marieta de l'ull viu

 

Nom: Joan Arnau i Serra
Data de naixement:  1941 (Les Planes d'Hostoles)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: del seu pare, baríton del Coro Retorn Planenc, de Les Planes






Lletra:

Jo sóc aquella noia que havien bescantat
els joves que avui tenen el cap tot platejat.
Jo sóc la Marieta que anava amb el soldat,
de qui en cantaven cobles les dones del veïnat.
Les més mortificanta cançó que em varen fer
va ser la que a tothora sentia pel carrer.



Baixant de la font del gat,
una noia i una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.


Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta de l’ull viu.

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués estat,
encara hi tornaria allà a la Font del Gat.



Observacions:  Aquesta versió de la cançó és un fragment del cuplet barceloní "La Marieta de l'ull viu", amb lletra de Faust Casals i música de la olotina Càndida Pérez (a partir d'una cançó popular en aquell moment, com a mínim, a Barcelona). La primera referència que n'hem trobat ha estat el 17 de novembre de 1920 a "La Vanguardia", on parla de les actuacions de la sala "El dorado" i de la interpretació de la cupletista Pilar Alonso:



El cuplet original diu així:

Jo sóc aquella noia que havien bescantat
els joves que avui tenen el cap tot platejat.
Jo sóc la Marieta que anava amb el soldat,
de qui en cantaven cobles les dones del veïnat.
La més mortificanta cançó que em varen fer
va ser la que a tothora sentia pel carrer.


* Música instrumental amb la melodia de la cançó popular

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués anat,
jo encara tornaria a anar a la Font del Gat.

Solia ser a les festes el meu divertiment
anar a beure aigua fresca, com feia molta gent.
La Font del Gat, doncs, era grat lloc d'esbargiment,
on el soldat jo veia si era o no valent.
Perquè un dia em van veure que ens fèiem un petó,
alguna mala llengua va treure'ns la cançó.


* Música instrumental amb la melodia de la cançó popular 

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués anat,
jo encara tornaria a anar a la Font del Gat.

Després va l'amor nostre tenir un nou incentiu,
i pel fillet guarnírem el nostre alegre niu.
Com que, d'aquestes coses, la gent sempre se'n riu,
de mi se'n reien dient-me la noia de l'ull viu.
Aquells que no comprenguin lo que és estimació,
que riguin tant com vulguin i cantin la cançó.


* Música instrumental amb la melodia de la cançó popular

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués anat,
jo encara tornaria a anar a la Font del Gat.



La cançó popular que molta gent coneix però que no hem sabut localitzar en cap cançoner antic (només queda anomenada al "Cançoner musical popular catalá" -1918- de Rossend Serra i Pagès com a cançó "per anar ben depressa") diu així (amb algunes estrofes que hem trobat a internet):

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, de l'ull viu.

Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.

I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio, pel meu nòvio.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio anar a ballar.

Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla, a la Rambla.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla a festejar.



Cal dir també que a l'abril de l'any 1922 es va estrenar "Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu", una tragicomèdia d'Amichatis i Gastó A. Màntua que obtindria un èxit molt notable. Incloïa les dues estrofes més conegudes d'aquesta cançó.
Més tard, de la cançó se'n feu una sardana (Enric Morera i Antoni Vives, any 1926) i fins i tot, Amichatis adaptà l'obra de teatre al cinema (any 1927).


Joan Arnau i Serra és nascut a les Planes l’any 1941. Va estudiar als Fossos de Figueres i a l’Escola d’Enginyers de Terrassa. Del 1960 fins el 2000 va treballar de Topògraf i Tècnic en disseny gràfic col.legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública.

Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de LES PLANES 1922.

Actualment, està a punt d’editar els seus segon i tercer llibres sobre Les Planes, amb els títols de "Llegendes de les Planes d’Hostoles i altres romanços" i "Avui que encara la memòria no em falla". 


* Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada