La font picant

Nom: Anna Noguera (Nita de ca l'Elies)
Data de naixement:  1917 (St. Hilari Sacalm)
Població: Sant Hilari Sacalm
On la va aprendre: del seu avi





Lletra:

Tenim a Sant Hilari una gran fama:
tenim una aig(u)a que no n'hi ha enlloc,
que pica segons diu el qui la prova
i amb cataplasmes fins treu el cop.

Vénen senyors de lluny i quan la tasten
tots de seguida fugen corrents 
i en el primer que troben li pregunten:
- Jove, em diria el núm(e)bro cent?

És que és tanta la força de l'aigua picant
i l'efecte és tan sorprenent.
Sols de les pedres que es treuen
podríem fer-n(e)'hi un gran monument.

S'acaba de tenir un telefonema
que segons diuen ve de Farners.
Demanen que ens enviïn força grava
per empedrar-ne tots els carrers.

Nosaltres no podem fins al setembre
aquest pedido poder complir
fins que els senyors no marxin d'aquest poble
pedra segura no es pot tenir.

És que és tanta la força de l'aigua picant
i l'efecte és tan sorpren(d)ent.
Sols de les pedres que es treuen
podríem fer-n(e)'hi un gran monument.



Observacions: És una cançó local que podria provenir del llibre "Aplec de cançons catalanes de Sant Hilari - dedicades a la colònia estiuenca" (1916) escrites per Josep Asmarats a partir d'una música popular que no hem sabut reconèixer.


La Nita, perruquera i sense estudis musicals, havia cantat al cor Filles de Maria de Sant Hilari ja abans de la guerra. Amb antecedents familiars literaris: el seu pare, Salvador Noguera va guanyar els Jocs Florals de Girona l'any 1925 i el cosí germà de la seva tieta era el poeta Busquets i Punset.


* Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).

1 comentari:

  1. La melodia és d'un cuplet: Agua que no has de beber, de Juan Martínez Abades.

    ResponElimina