Els tres reis de l'Orient

Nom: Emília Puigderrajols
Data de naixement:  1929
Població: Sant Hilari Sacalm
On la va aprendre: ---





Lletra:

Els tres reis de l'Orient
porten coses, porten coses;
els tres reis de l'Orient
porten coses a la gent.

Per finestres i balcons
deixen dolços i joguines;
per finestres i balcons
als infants més bon(s) minyons.

A l'Eudald, un timbal
i als que fan rebequeries, 
sabeu què?
Un ximxim, un tètè,
una erra i una è,
re(s), re(s), re(s).



Partitura:



Observacions: Segons s'afegeix al treball d'on hem extret la cançó, l'ultima part de la cançó pot ser acumulativa i hi ha qui hi afegeix més versets: "A l'Eudald un timbal, una nina a la Rosina, a en Peret un carrilet, a la Teta una fireta, al Joan un elefent,... i als que fan rebequeries...".

La primera cançó d'anar a esperar el reis que hem localitzat ha estat a "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta. Escriu:
 
En la vigilia de la festa de la adoració dels Reys ó Epifanía, cap al tart, se forman collas de criaturas, que, portant una cadireta, van per los carrers cantant:

Cadireta enlayre.
Mocadó á la má,
Lo rey y la reyna
Van á passejá.
Que viscan, que viscan,
Los reys del Orient,
Que portan turrons
Per tota la gent!

Fent lo qual se imaginan que 'ls Reys, que aquella nit han de passar cavalcant en briosos cavalls, los hi posarán més joguinas y lleminaduras en lo plat que no s' descuydan de posar á la finestra avans de ficarse al llit.


També Rafel Masó, arquitecte i intel·lectual gironí, recollia una cançó d'anar a esperar els reis a Girona, dins el n.26 de "Catalunya - Revista literària quinzenal" (1904): 

"A Girona, y se que també a viles més remarcables d'aquesta provincia, hi ha la costum d'anar a esperar els Tres Reys, lo que consisteix en sortir, ja a entrada de fosch, tots els bailets de casa am fanalet encés col·locat dalt d'una canya o bastó y aixís anar donant voltes per la Rambla o carrers principals tot cantant la següent cansó:

Visca els tres Reys
del Orient,
que portan turrons
a tota la gent,
y una butifarra
per la meva dent.
Dels fins, dels bons
pels noys bon minyons;
dels negres, pudents
pels noys que son dolents.

Convé sapiguer que es ja un fet tradicional a Girona el de que els Reys deixin entre els dolsos que sempre solen dur, una butifarra o salsitxa de sucre, que es la que's demana en la cansó que acabo de trasmetre".


Al "Diario de Gerona de Avisos y noticias" del 9 de gener del 1906 hi trobem recollida la següent versió:

—"Visca'ls tres Reys de l'Orient,
Que portan cosas á la gent".
—Els tres Reys de 1'any passat
porten coses á n'el plat"... 

També sobre la tradició a Girona, Josep Gibert publicava al llibre "Girona - Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore" (1946) les següents anotacions:



L'Emília havia cantat al cor de Filles de Maria abans de la guerra. El seu pare era del Coll, prop d'Osor. No ha estudiat música.


* Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada