Déu vos guard, Isabel

Nom: Maria Casas
Data de naixement:  10/10/1926 (St. Hilari Sacalm)
Població: Sant Hilari Sacalm
On la va aprendre: del seu pare.





Lletra:

- Dé(u) vos guard, Isabel,
voleu ser robada?
Dé(u) vos guard, Isabel,
voleu ser robada?

- Robada vull ser 
si el lladre m'agrada.
- Lladre com sóc jo,
mireu si us agrada.

- Lladre com sóc jo,
mireu si us agrada.
- I avui vindrà bé,
que no hi han mon(s) pares. 

- Són anats a Tremp
a casar ma germana
i en a mi també,
parlen de casar-me.

- I en a mi també,
parlen de casar-me
amb un vell vellot
no el vui ni m'agrada.

- Amb un vell vellot
no el vui ni m'agrada:
en té el cap pelat,
la barba corcada.

- I una dent que té
encara manllevada
i una dent que té
encara manllevada.

I un xiquet avall
en troba a en són pare
- Què hi porteu aquí,
tan abrigoiada?

- Que en té por del sol
o de la rosada?
- No en té por del sol,
no ha sortit encara.

I un xiquet avall
en troba a en sa mare
- I on vas Isabel
i on vas desditxada?

- Baixa del cavall
i entorna't a casa,
baixa del cavall
i entorna't a casa.

Ja en respon un d'ells:
- Ben en serà guardada.
Ja en respon un d'ells:
- Ben en serà guardada.

- De vi no en beurà
però en beurà bona aigua.
De casa a la font
n'hi ha una jornada.

- De casa a la font
n'hi ha una jornada,
de la font allà
se n'hi con(p)ten una altra.

Quan ja feia un any,
son germà hi passava:
- Déu vos guard, Isabel,
en sous enyorada.

- Déu vos guard, Isabel,
en sous enyorada;
m'hi (ha)gués ben pensat,
no hi seria encara.
M'hi (ha)gués ben pensat,
no hi seria encara.




Partitura:





Observacions: És una cançó aplegada normalment amb el nom de "Isabel" que apareix en diversos cançoners i amb diferents variants melòdiques. El primer de recollir-la sembla que va ser Francesc Pelagi Briz, publicada l'any 1866 aquí, al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Més tard, l'any 1882 la incloïa també Manuel Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" amb el nom de "Niña veleidosa".

La Maria no té cap formació musical ni acadèmica. Ha estat sempre mestressa de casa i les cançons les havia après del seu pare, que era roder.


* Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada