El petit vailet







Nom: Maria Cros i Serra (amb la seva germana Lola)
Data de naixement:
1924 (Peralada)
Població: Peralada
On la va aprendre: ---






Lletra:

El petit vailet se'n 'xeca a la matinada
(a)gafa l'arada i se'n va a llaurar. I se'n va a llaurar.

La mestressa jove, la mestressa jove
li'n fa l'esmorzar, li'n fa l'esmorzar.

Un tupí de sopes, un tupí de sopes
i un crostó de pa, i un crostó de pa.

I una arengadeta, i una arengadeta
per (a)caba(r)-s(e) el pa, per (a)caba(r)-s(e) el pa.

I allà baix a l'era una font n'hi ha
pel que vulgui beure s'ha d'ajonellar.

De jonois en terra, de jonois en terra
i el porró a la mà, i el porró a la mà.

Aaaah!!!





Observacions: És una cançó tradicional recollida en diversos cançoners d'arreu de Catalunya amb diferents variants i estrofes. La referència més antiga que trobem està recollida per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Riudeperes (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO". 

També l'any 1871, apareix recollida al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz.

Joan Amades explica que és un ball rodó de nenes provinent d'una dansa-cerimònia femenina que es ballava al voltant d'un minyó i que estava encaminada a afavorir la sembra. Molts cançoners la publiquen doncs com a cançó de caràcter infantil.
Tot i així, tal i com explica Jaume Ayats al llibre "Explica'm una cançó - 20 tradicionals catalanes", es tracta d'una balada de caràcter eròtic i sobre un cornut -com tantes d'altres-. S'havia cantat sobretot per carnestoltes i en ambients de taverna.

Hem trobat també dues versions on apareixen una estrofa molt semblant a la 5, al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Aquest camp d'herbetes" i "Al camp de Massena".


La Maria ha viscut sempre a Peralada i diu que si encara recorda les cançons és perquè les ha anat cantant als fills, néts i ara a la besnéta. La Lola es va casar i va anar a viure a Barcelona, on encara resideix a casa d'un dels fills.

Expliquen que el seu pare sempre xiulava cançons i que només va deixar de xiular el temps que elles van estar malaltes del tifus. Van estar molt malaltes, sobretot la Maria, que explica que fins i tot, un dia que tocaven a morts, la gent del poble es pensava que tocaven per ella ja que després del tifus va enllaçar amb pulmonia.

A casa les germanes Cros es cantava a totes hores. A l'hivern a la vora del foc, a la cuina i a l'estiu paraven la fresca al carrer i sempre hi havia algú que hi posava tonada. La Lola explica que treballant al camp els tres germans feien "guerra de cançons" es posaven a cantar, cadascú la seva cançó per tocar els nassos al pare. La Maria va treballar a les caves de Peralada i allí, les noies, sobretot en torns de nit, passaven les hores cantant.

* Entrevista realitzada pels alumnes de Robert Pellicer i Viader a l'Escola de Peralada durant el curs 2006-2007. Fotografia, informació biogràfica i enregistrament facilitat per Anna Vila i Font.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada