Serineta







Nom: Quimeta Arpa i Casellas
Data de naixement:  04/02/1923 (Cornellà de Terri)
Població: Banyoles
On la va aprendre: li sembla que la cantava un cor de caramelles de Banyoles, dirigit pel mestre Joaquim Mateu.










Lletra:

Ma pare i ma mare
casadeta m'han;
ma pare i ma mare
casadeta m'han.
M'han dat amb un jove
de quatre-vint anys.
Serineta u, Serineta,
de quatre-vint anys.

I el dia de noces
amb mi es va acostar;
el dia de noces
amb mi es va acostar.
............... (dubta)
Marit, feu-se enllà.
Serineta un, Serineta,
marit, feu-se enllà. 

I ell me'n dóna un altre
i a terra em tirà;
ell me'n dóna un altre
i a terra em tirà.
Pare, el meu pare,
jo em vull descasar. 
Serineta u, Serineta,
jo em vui descasar.

No, filleta meva,
l'has de respe(c)tar.
Ja seràs viudeta,
pas a no trigar.
Serineta u, Serineta,
Serineta....
 


Observacions: És una cançó sobre la noia malmaridada, amb una temàtica semblant a cançons com "Muntanyes del Canigó", "Muntanyes regalades", "Rossinyol que vas a França", "Rossinyol, bon rossinyol", "Barba-gris" o "La Francisqueta". Fins i tot, en trobem algunes verions barrejades entre elles.

La primera referència que en tenim és de Milà i Fontanals que al "Romancerillo catalán" (1882) en recopilava una de semblant amb el nom de "Casamiento desigual".

També l'hem trobat recollida en quatre ocasions al "Cançoner del Ripollès": una a Bagà l'any 1907, l'altra a Ripoll el 1919, a La Pobla de Lillet l'any 1920 i a St. Joan de les Abadesses el 1921. En una versió s'anomena el nom de "Serineta" però a les altres es canta "Derideta", "Garideta" o "Marieta".

A l'Obra del Cançoner Popular, a part de l'inventari on s'anomena el nom "Serineta" (recollida a principi de segle), la trobem inclosa diverses vegades. Ja amb partitura i lletra trobem "Pare i la meu mare" recollida l'any 1927 a Sta. Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) o el 1930 a Verges (Baix Empordà) amb el nom de "S'és casat un jove". A les dues versions, es canta "Derideta".

Al segon volum de les memòries d'Avel·lí Artís-Gener (Tísner) s'explica una història molt emotiva relacionada amb aquesta cançó. L'autor explica els fets ocorreguts en una masia de Molló (Ripollès), la darrera nit abans de travessar la frontera camí de l'exili, el dia 14 de febrer de 1939. Tísner va cantar una cançó a un matrimoni que l'acollia:
  
"En la meva adolescència vaig aprendre d'un cançoner català una lletra i una música molt divertides, d'una peça d'aquests verals, de Molló. Potser vosaltres la coneixeu: se'n diu Serineta. Van botre admirats! L'home va dir a la seva muller:

—T'afigures? La Serineta! Quants anys deu fer que no sentim ni cantem la Serineta? I dèieu que vós la sabíeu?
—No dic que la sabés: encara la sé, ves! Vull veure si la lletra i la música que jo vaig aprendre són fidels a la vostra cançó. 


La del meu llibre deia:
Mon pare i ma mare
casadeta m'han.
M'han dada a un jove
de quatre-vint anys,
Serineta us, Serineta,
de quatre-vint anys!

Es miraven ambdós amb els ulls espurnejants. I ara vam continuar la Serineta a tres veus:

El dia de bodes
amb mi es va acotxar:
li'n donc colzadeta,
marit feu's enllà,
Serineta us, Serineta,
marit feu's enllà.
Ell me'n dóna una altra
i a terra em tirà.
Pare lo meu pare,
jo em vull descasar!
Serineta us, Serineta,
Jo em vull descasar!
Ai, filla ma filla,
l'has de respectar.
Ja en seràs viudeta
pas a no trigar,
Serineta us, Serineta,
pas a no trigar.
Llavors seràs rica,
no et faltarà pa,
i amb l'Hereu Escampa
et podràs casar,
Serineta us, Serineta,
et podràs casar!


El matrimoni restava bocabadat que 'un senyor de ciutat' hagués après aquella innocentada pobletana. I el 'senyor de ciutat' cop de fer veure que el fum d'aquell tió acabat d'afegir al foc li humitejava els ulls.»


Aquesta cançó devia estar inclosa doncs en alguna publicació -cançoner o revista- que desconeixem. Sabem que Joaquim Pecanins, amb el pseudònim de "Víctor Eugeni", l'havia harmonitzat per a cor i ens preguntem si devia ser ell qui va recollir i difondre aquesta versió de Tísner i la que aquí presentem. Cal tenir en compte que Joaquim Pecanins va viure els seus últims anys de vida a la ciutat de Banyoles.

Retornat de l'exili i al cap de molts anys, Artís-Gener va ensenyar la cançó al cantant Celdoni Fonoll, que la va enregistrar l'any 1991 al disc "Mercat de Calaf":




* Enregistrament realitzat el juliol de 2014 per Albert Massip.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada