Baixant de la font del gat







Nom: Maria Garnatxe i Garriga
Data de naixement:  18/02/1926 (Vilallonga de Ter - Ripollès)
Població: Girona (St. Daniel)
On la va aprendre: Probablement de jove, cosint al taller a Vilallonga de Ter










Lletra:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
-“Marieta, Marieta”,
pregunteu-li com se diu,
-“Marieta de l’ui viu”.


(A)quest clavell per qui serà?
-Per la meu mare, per la meu mare.

(A)quest clavell per qui serà?
 

-Per la meu mare anar a ballar.


Observacions: És una cançó popular que molta gent coneix però que no hem sabut localitzar sencera en cap cançoner vell; només queda anomenada al "Cançoner musical popular catalá" (1918) de Rossend Serra i Pagès, on explica que és una cançó "per anar ben depressa".

Adjuntem  diverses estrofes menys conegudes que hem trobat a la xarxa:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, de l'ull viu.

Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.

I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio, pel meu nòvio.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio anar a ballar.

Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla, a la Rambla.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla a festejar.



Probablement, aquesta cançó ha sobreviscut pel fet de ser inclosa, als anys 20 del s.XX, dintre d'un cuplet, una obra de teatre, una sardana i fins i tot al cinema:

En aquest mateix lloc web per exemple, hi trobarem el cuplet barceloní "La Marieta de l'ull viu", amb lletra de Faust Casals i música de la olotina Càndida Pérez. La primera referència que n'hem trobat ha estat el 17 de novembre de 1920 a "La Vanguardia", on parla de les actuacions de la sala "El dorado" i de la interpretació de la cupletista Pilar Alonso:





El cuplet incloïa la melodia de la cançó popular, moments on el públic devia fins i tot cantar.

A l'abril de l'any 1922 es va estrenar "Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu", una tragicomèdia d'Amichatis i Gastó A. Màntua que obtindria un èxit molt notable. Incloïa les dues estrofes més conegudes d'aquesta cançó.
Més tard, de la cançó se'n feu una sardana (Enric Morera i Antoni Vives, any 1926) i fins i tot, Amichatis adaptà l'obra de teatre al cinema (any 1927).



* Entrevista realitzada per Albert Massip, el juliol de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada