A Xauxa

 

Nom: Joan Arnau i Serra
Data de naixement:  1941 (Les Planes d'Hostoles)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: La cantava l’avi Julià quan l’anomenat "carro del vi" volia sortir d’un hostal per anar a fer un altre got a un altre hostal.






Lletra:

Marxem, marxem, marxem,
marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa 
i no ens entretinguem.

Les fonts de Xauxa
no són pas com les d’aquí;
aquí hi ha aigua
i allà van plenes de vi.
Les fonts de Xauxa
ragen, sens parar un moment,
xampany i canya, rom i aigardent.

Marxem, marxem, marxem,
marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.





Observacions: És un fragment d'una cançó que també hem trobat amb el nom de "Xauxa" o "Me'n vaig a Xauxa". Tot i no haver-hi massa referències en cançoners vells, sabem que Xauxa designava un paradís imaginari d'abundàncies i riquesa inspirat en la regió de Jauja (Perú), on hi habitava l'ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona va ser descoberta i conquerida per Piçarro l'any 1531 o, segons explica el romanç de 1616 "El venturoso descubrimiento de las insulas de la nueua y fertil tierra de Xauxa", pel capità Longares de Sentlom y de Gorgas.

Probablement, les cartes que s'enviaven des d'allà i el boca-orella de la gent van portar a mitificar-se i a considerar-se com un país remot i paradisíac. També trobem casos semblants -i les seves cançons o llegendes- amb els noms de "Gandofia" (en tenim una referència de l'any 1904) o "Cucanya".

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard. L'any 1978 el grup Traginada, de Menorca, la incloïa com a cançó popular dintre el disc "Menorca" i amb el títol "Me'n vaig a Xauxa". L'any següent, el Grup Cap de Creus, de Cadaqués, també la va enregistrar al disc "Cançons de Cadaqués" amb el mateix nom.

Artur Blasco la recollida als volums III i VII de "A peu pels camins dels cançoner" als anys 1981 a Organyà (Alt Urgell) i 1983 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). 



No cal confondre aquesta cançó amb una altra de tradicional anomenada "El rei de Xauxa" (Quan el rei se'n va a passeig / a esbargir la borratxera / duu dos patges al davant / quatre patges al darrera) o la que porta també el mateix nom, amb lletra d'Apeles Mestres i Eduard Granados (Un rei va haver-hi altre temps a Xauxa / menjar i beure i dormir / Cantant i rient tot fent i refent / disbauxa, disbauxa, disbauxa).


Joan Arnau i Serra és nascut a les Planes l’any 1941. Va estudiar als Fossos de Figueres i a l’Escola d’Enginyers de Terrassa. Del 1960 fins el 2000 va treballar de Topògraf i Tècnic en disseny gràfic col.legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública.

Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de LES PLANES 1922.

Actualment, està a punt d’editar els seus segon i tercer llibres sobre Les Planes, amb els títols de "Llegendes de les Planes d’Hostoles i altres romanços" i "Avui que encara la memòria no em falla". 


* Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada