La mare

Nom: Maria Gironès i Sala
Data de naixement:  15/04/1923 (Salt)
Població: Banyoles
On la va aprendre: la cantava la seva mare





Lletra:

El nen és petit,
i mig adormit,
la mare se'l mira.
I junt en el bressol,
no el deixa mai sol,
joiosa ahi sospira.

I vetllant el seu son amb amor
ella pensa ditxosa i tranquil·la:
- "El meu fill val un món i un tresor".
I l'adorm tot cantant-li amorosa.

- "Fes nones reiet,
fes nones fill meu,
que ets un angelet,
que m'ha enviat Déu".
Li besa a la cara,

el besa al front.
Petons d'una mare,
lo més gran del món.

El nen s'ha fet gran,

la mare plorant
li diu cada dia:
- "No surtis de nits
i fuig dels brullits,
treballa, estudia".

I tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb carinyo i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

- "Perdona'm reiet,
perdona'm fill meu,
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal t'aconsella
deu ser algun ningú;
fes cas d'una vella,
que sols viu per tu".

- "Veient-te perdut,
de tothom despreciat,
per què no has vingut 
aquí al meu costat?"
No baixis la cara,
aixeca bé el front;
que et queda una mare,
lo més gran del món.



Observacions: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes i Albert, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Aquí hi ha una versió de Ramoncita Rovira. L'any 1989, Dyango la va tornar a repopularitzar.


* Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Albert Massip.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada