La donzella de la costa

 

Nom: Joan Arnau i Serra
Data de naixement:  1941 (Les Planes d'Hostoles)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: del seu pare, baríton del cor Retorn Planenc de Les Planes d'Hostoles







Lletra:

Despunta l’alba allà del mar,
despunta l'alba allà del sol;
les ones braves fent bullejar,
les ones braves fent bullejar.
Adéu aimia que surt el sol,
pintant els núvols de color d’or.

Adéu-siau pares, adéu amor,
adéu-siau pares ja surt el sol.
Adéu-siau pares, adéu amor,
adéu-siau pares ja surt el sol.


A l’aigua, la llanxa,
minyons cap a bordo
que és hora de marxa.
A l’aigua, a l’aigua, a l’aigua,
a l’aigua, a l’aigua, a l'aigua, a l’aigua va!
La, lal·là, laral·lalà, lalà.


En son lloc lo timoner ja espera l’hora
i en son lloc lo capità  fa son deber.
La, lal·là, laral·lalà, lalà.
Les veles no gosa inflar, la marinada
les veles no gosa inflar l’oreig, l’oreig del mar.

Balancejant a poc a poc la nau ardida,

balancejant a poc a poc no es mou d’enlloc,
no es mou d’enlloc.
Balancejant, no es mou d’enlloc.

Lo mariner llest i  feiner
quan hi ha ventada
tot s’entristeix i s’avorreix
estant parat al mig del mar
la nau que no gosa balancejar.
I amb els seus companyons
en passa tot el dia
cantant, cantant amb la guitarra
rondalles i cançons.

Si voleu sentir una cançó vaig a cantar-la;
fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, vinga el cant!
Fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, fent rotllo, vinga el cant!
Vinga aquest cant, vinga aquest cant;
vinga aquest cant, vinga aquest cant
Silenci, silenci, silenci...
Dum, dum, dum, dum, dum;
dum, dum, dum, dum, dum.

A la voreta del mar,
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que brodava un mocador,
és per la reina,
n'és per la reina.

Quant ne fou a mig brodar,
li falta seda, li falta seda,
veu venir un bergantí
a tota vela,
a tota vela.

Uns nuvolots molt negres
vénen per l’horitzó,
lo capità és a proa,
lo timoner al timó.
Anem a la feina,
deixem la cançó,
anem a la feina
que el temps ens fa por.

Ja arriben aquí les ràfagues,
més la nau avança intrèpida,
avança intrèpida,
tallant amb la quilla impàvida
les blaves ones del mar.
Les ones blaves que rustegues
s’alcen frenètiques;
no ens atrapi l’huracà!
Si l’huracà, si l’huracà, si l'hura(cà)...

Ai, de la nau frívola que va a naufregar,
ai, de la nau frívola que va a naufregar,
va a naufregar, va a naufregar, va a naufregar.

Fuig la tronada, passa el llampec
lo cor alenta lo blau del cel;
ja que de la pàtria ne som aprop
cantem tots a una l’antiga cançó...
liró, liró, liró, liró.

I a la voreta del mar,
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
correm-hi marinerets
que ja ens esperen,
que ja ens esperen.

Correm-hi marinerets
que ja ens esperen;
correm-hi marinerets
que ja ens esperen.

Ja en soms a la costa, arriem els bots;
visca Catalunya, visca l’amor.
Visca Catalunya, visca l’amor.
Visca Catalunya visca l’amor.
Visca l’amor,
visca l’amor, visca l’amor, 

visca l’amor, visca... l’amor!


Observacions: És una composició per a cor de Ramon Bartumeus i Mola (Barcelona, 1832-1918), la primera referència de la qual l'hem trobada a la premsa de l'any 1876.

Aquí trobem una partitura antiga (a 3 veus) de la Societat Erato de Figueres.


Joan Arnau i Serra és nascut a les Planes l’any 1941. Va estudiar als Fossos de Figueres i a l’Escola d’Enginyers de Terrassa. Del 1960 fins el 2000 va treballar de Topògraf i Tècnic en disseny gràfic col.legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública.

Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de LES PLANES 1922.

Actualment, està a punt d’editar els seus segon i tercer llibres sobre Les Planes, amb els títols de "Llegendes de les Planes d’Hostoles i altres romanços" i "Avui que encara la memòria no em falla". 


* Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.

1 comentari:

  1. trobo a faltar l´acompanyamet de:
    Canta canta gallineta...
    que bonica marinera...

    L`aire de llevant apreta...
    lo çel marca tormenta...

    ResponElimina