El reservista




Nom: Montserrat Llover i Expósito
Data de naixement: 1926 (Les Planes d'Hostoles)
Població: Les Planes d'Hostoles
On la va aprendre: probablement del seu pare





Lletra: 

Un pobre reservista
que a Melilla va anar,
vos contaré la història
si la voleu escoltar.

Quan va esclatar la guerra
d'Espanya en el Marroc,
aquest pobre reservista
n'era casat feia poc.

Quan va cridar el Govern
tota la seva quinta,
tant ell com sa muller
ja en varen suar tinta.

I sola la'n deixà
complint així la llei
anar-se'n a lluitar
per la pàtria i el rei.

Un cop va ser a Melilla
tot el regiment d'ell,
el varen destinar-lo
a guardar-ne un castell.

Va estar set o vuit dies
sense poguer dormir,
vegilant aquells "riflenyos"
no es 'costessin allí.

Quan va entrar el primer foc
va ser l'hora arribada,
mirant al cel pensant
amb sa esposa estimada.

I per poguer salvar
de sa pàtria l'honor,
cuantra els moros lluità
mostrant un gran valor.

En mig d'un foc de bales
i crits esfereïts,
en els seus peus varen caure
dos "jefes" mal ferits.

I en el camp de batalla
ell fou qui els va salvar,
barallant-se amb alguns moros
que els volien rematar.

Més astúcia faltà
i tant el seu empenyo
que a cada cop de puny
matava un "cabilenyo".

I aquells braus oficials
que amb honra els va salvar,
paga de tal "empenyo"
una creu li van dar.

Un dia el valent "héroe"
al cim d'un roc molt dur
n'escrivia una carta
de cara al Gurugú.

I amb sa esposa explicava
tot lo què havia fet
i "a pesar" li lamentava
que en patia gana i set.
-

Quan la carta acabà,
bramaren els canons
i al 'nar-la a tancar
va fer-li dos petons.

Un dia a l'avançada
el varen destinar
i aquell dia una bala
del cap el va matar.

I a prop del seu cadavre
morien molts soldats
i un comboi se'ls emportava
per ser després enterrats.

Mentrestant sa muller,
confiant amb l'esperança,
li escrivia alentant
que en fes bona matança.

Més quan un dia trist,
la mort d'ell va saber
de sentiment, la pobra,
moria ella també.

 

Observacions:  No hem trobat aquesta cançó recollida enlloc més.

La cançó se situa a l'any 1909, al barranc del Llop i a la muntanya del Gurugú -prop de Melilla-, quan l'exèrcit espanyol va tenir un dalt daltabaix en l'aventura de colonitzar el Rif (Marroc). Vegeu Campanya de 1909. Sembla ser que la intervenció estava motivada pel descobriment d'unes mines propietat d'una societat controlada, entre d'altres, pel Comte de Romanones
La Montserrat Llover va treballar a la fàbrica fins que es va casar. Les cançons les va aprendre del seu pare, el "vell escloper".



* Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia ens l'ha proporcionat en Joan Arnau i Serra.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada