Una matinada fresca

Nom: Rosa Perpinyà i Sais
Data de naixement: 1909 (Verges)
Població: Girona
On la va aprendre: ---






Lletra:

Una matinada fresca,
tral·laralarà.
Una matinada fresca,
tral·laralarà.
vaig sortir per 'nar a caçar,
ara va de bo,
vaig sortir p(e)r 'nar a caçar,
ara va de bo,
que debò va.

No en trobo perdiu ni guatlla,
tral·laralarà.
No en trobo perdiu ni guatlla,
tral·laralarà.
Per a poguer-li (la) caçar,
ara va de bo,per a poguer-li  tirar,
ara va de bo,
que debò va. 
Si en trobo una pastoreta,
tral·laralarà.
Si en trobo una pastoreta,
tral·laralarà.
Que adormideta està,
ara va de bo,
que adormideta està,
ara va de bo,
que debò va. 

Si en trobo una pastoreta,
tral·laralarà.
Si en trobo una pastoreta,
tral·laralarà.
que adormideta està,
ara va de bo,
que adormideta està,
ara va de bo,
que debò va.  
Li tiro un ram de violes,
tral·laralarà.
Li tiro un ram de violes,
tral·laralarà.
La pastora es despertà,
ara va de bo,
la pastora es despertà,
ara va de bo,
que debò va.  


Observacions: És una cançó antiga i molt extesa arreu de Catalunya que es troba a la gran majoria de cançoners amb el nom de "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla". 

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".  

Si bé Joan Amades parla que n'existeixen diverses variants, actualment se'n canten sobretot tres:

- La que presentem aquí (amb resposta "ara va de bo"). Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.

- Amb la resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistren a partir d'un cantador de St. Privat de Bas -Garrotxa-.

- Amb la resposta "Si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961 que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".

* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada