Muntanyes regalades

Nom: Rosa Perpinyà i Sais
Data de naixement: 1909 (Verges)
Població: Girona
On la va aprendre: ---






Lletra:

Muntanyes regalades
són les del Canigó,
que tot l'istiu floreixen,
primavera i tardor.


Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.

 
- Mon pare m'ha promesa,
amb un pobre pastor.
- Deu-me l'amor, minyona,

deu-me la vostra amor.

Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.


Ell viuen a muntanya,

jo visc al Rosselló.
ells cutxen sus la palla,
jo cutxi sus cotó.


Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.

 

Ells mengen pa moreno,
jo mengi de flecó;
ells menge carn de cabra,
jo en mengi de moltó.


Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.



Observacions: És una cançó molt cantada i recollida, en versions diverses, a la majoria de cançoners. 

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També Francesc Pelagi Briz l'apuntava al volum III de "Cansons de la terra" (1871).

Milà i Fontanals la torna a publicar al "Romancerillo catalán" de l'any 1882,  com a "El canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem altre cop anotada.

Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica".


* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada