Muntanyes regalades







Nom: Teresa Verdaguer i Juvanteny
Data de naixement:  21/12/1925 (Hostalets d'en Bas)
Població: Sant Feliu de Pallerols
On la va aprendre: de la seva mare





Lletra:

Muntanyes regalades
són les del Canigó,
que tot l'estiu floreixen,
primavera i tardor.


Io que no l'aimo gaire,
io que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.

 
El pare m'ha casada,
m'ha donada a un pastor.
Ell se'n va a la muntanya,

io resto al Rosselló.

Io que no l'aimo gaire,
io que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.


Ell beu de l'aigua clara,
jo bec vi del millor;
ell dorm damunt la palla,
io en llençols de cotó.


Io que no l'aimo gaire,
io que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastor.

 

Ell menja pa moreno,
jo en menjo del flecó;
ell cull brotets de menta,

io floretes d'olor.

Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,

io que no l'aimo gaire
la vida del pastor.



Observacions: És una cançó molt cantada i recollida, en versions diverses, a la majoria de cançoners.

La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També Francesc Pelagi Briz l'apuntava al volum III de "Cansons de la terra" (1871).

Milà i Fontanals la torna a publicar al "Romancerillo catalán" de l'any 1882, com a "El canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la tornem a trobar anotada.

Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica".
 

* Entrevista realitzada per Carles Cors, l'abril de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada