La mare

Nom: Rosa Balletinas i Paretas
Data de naixement: 1904 (Sarrià de Ter - Gironès)
Població: Sarrià de Ter
On la va aprendre: ---





Lletra:


(El) nen és petit,
és mig adormit,
la mare, se'l mira.
No el deixa mai sol,

i junt al bersol,
joiosa sospira.


I vetllant-li el seu somni i amor
sempre pensa tranquil·la i ditxosa:
- "El meu fill val un món de tresor".
I li dón(a) tot cantant-li amorosa.

- "Fes nona reiet,
fes nona fill meu,
ets un angelet,
que m'ha enviat Déu".
Li besa la cara,

li besa el front.
Petons d'una mare,
lo més gran del món.

El nen ja és gran,

la mare plorant
li diu cada dia:
- "No surtis la nit,
deixa't del burgit,
treballa i estudia".

I tapant-li els defectes que té,
el 'consella amb carinyo i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

- "Perdona'm fill meu,
però io t'ho haig de dir,
que el meu cor te veu
en molt mal camí.
Qui mal t'aconsella
potser és ningú
fes cas d'una veia,
que sols viu per tu".

Del vici perdut,
ja no té salut,
ni aquella dona
ni el 'precia, ni el vol
malalt i tot sol,
tothom l'abandona.

I quan tots el desprecis es veu
més a prop de l'immens precipici,
una mare li crida: -"Fill meu,
vine aquí al meu costat, fuig del vici".

- "Veient-te perdut,
de tots despreciat,
per què no ets vingut 
aquí al meu costat?
No 'baixis la cara 
i aixeca aquest front;
que et queda la mare,
lo més gran del món".



Observacions: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes i Albert, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Aquí hi ha una versió de Ramoncita Rovira. L'any 1989, Dyango la va repopularitzar.


* Entrevista realitzada per Àngel Daban, l'any 1980.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada