La dama d'Aragó

Nom: Rosa Perpinyà i Sais
Data de naixement: 1909 (Verges)
Població: Girona
On la va aprendre: ---






Lletra:

A Aragó n'hi ha una dama
que és bonica com un sol;

té la caballera rossa,
li arriba fins als talons.

Ai, adiós, Anna Maria,

robadora de l'amor,
ai, adiós.

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or;
cada cabell, una perla,
cada perla un ram de flors.

Ai, adiós, Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, del meu cor.

Son pare la porta a fira,

a la fira de Lió;
de tants anells que li compra,
li cauen de dos en dos.
Ai, adiós, Anna Maria,

robadora de l'amor,
ai, adiós.

Quan entraren a l'esglèsia,
toquen a missa major;

al pendre aigua beneita,
les piques es tornen flors.
Ai, adiós, Anna Maria,

robadora de l'amor,
ai, adiós.

Son germà se la mirava

amb aquell ull tan hermós:
- Si no et fos germà, Maria,

ens casaríem tot(s) dos.
Ai, adiós, Anna Maria,

robadora de l'amor,
ai, adiós.

Capellà que en diu la missa

n'ha perduda la lliçó;
escolà que li ajudava
no n'hi sap donar raó.
Ai, adiós, Anna Maria,

robadora de l'amor,
ai, adiós.



Observacions: Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les cançons més exteses i conegudes, i amb diverses variants. El primer recull on apareixeria és a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals, l'any 1853. La podeu veure aquí.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" anomenant l'inici de "A Paris n'hi ha una dama" també com un dels coneguts (de fet, aquest inici sembla el més habitual a les versions de l'Empordà que hem trobat).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.  

* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada