Jo cantar bé cantaria (corrandes)





Nom: Maria Juscafresa i Camps
Data de naixement: 14/11/1928 (Pujals dels Pagesos)
Població: Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri)
On la va aprendre: apresa a casa, de pares i avis






Lletra:

Io cantar bé cantaria

si tenia bona veu,
què diran la gent que em sentin
voleu cantar i no sabeu.

Corrandes en cantaria,
corrandes en cantaré,

en tinc les butxaques plenes
i un sac en deslligaré.

La talura, lura, lura,
la talura què vol dir?
Tres pardals amb una espiga

no s'hi saben avenir.

La talura, lura, lura,
la talura què vol dir?

Tres fadrins amb una nina
no s'hi saben avenir.



Observacions:  Són quatre corrandes (cançó d'origen improvisat) de les quals en tenim referències en diversos cançoners vells:
Amb certes variants, tant la primera com la segona apareixen recollides per Pau Bertran, publicades l'any 1885 dins "Cansons i follíes populars": aquesta és la primera i aquí hi ha la segona. La primera corranda també està recollida el mateix any per Pierre Vidal al volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya".

La tercera i la quarta són unes corrandes més complicades de localitzar: la fórmula dels dos últims versos ja la trobem recollida també per Pau Betran i Ros que en publica un exemple de Collbató -Baix Llobregat- al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat" (1885):

—Dos pardals en una espiga
no s' hi poden sostenir,
dos fadrins en una nina
no s' hi poden avenir.

— Si 1'espiga es reforsada
els pardals s' hi atindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s' hi avindrán.


O també n'hem trobat exemples molt semblants a la revista "Catalunya artística" de l'any 1901, recollides com a "corrandas populars" per General Ginestà:

Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir;
dos fadrins en una nina
no s'hi poden avenir.

Si l'espiga es reforsada
dos pardals si sostindrán,
si la nina es amorosa
els fadrins s'hi avindrán.
 
        Collbató -Baix Llobregat-

Dos pardals en una espiga
no s'hi poden sostenir;
dos galans ab una noya
no s'hi poden avenir.

Si l'espiga n'es grosseta
dos pardals s'hi sostindrán
si la noya n'es bonica
dos galans no s'hi avindrán. 

        La Gleva -Osona-


De la fórmula "La talura, lura, lura" Joan Amades en fa referències al Costumari Català referent a l'estiu. Recopila una cançó-dansa de les filades que inclou un text semblant:


I afegeix: 

"... Un altre detall interessant que cal observar, dins del pla d'idees que ens ocupa, és la recobla de la cançó de tasca i de dansa alhora. La tal·lara, o tal·lura, era un ball extremadament llicenciós, fet al so d'una cantarella encara més atrevida. El retret d'aquest ball, tan alegre, en la lletra d'una cançó de dansa, sembla que vingui a establir relació entre els dos balls, la qual concorda plenament amb el sentit que creiem que té el ball de la filada...".


També n'hem trobat diverses referències al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) del mateix Amades i Francesc Pujol

"Ball de l'ental·lura"

L'ental·lura, lura, lura,
l'ental·lura, lura, là;
qui sap ballar l'ental·lura
pot anar pel món enllà.

Al mateix temps, hem trobat dues anotacions a l'article "Termes sense significat" d'Amades al llibre "Homenaje a Fritz Krüger", vol.1) :

La tal·lara del meu pare
fa ballar la mare al llit
cantant-li una cançoneta
que dura tota la nit.

La tal·lura, luralura,
la tal·lura, lura là
qui sab ballar la tal·lura
pot anar pel món enllà.


* Enregistrament realitzat per la seva néta, Neus Santamaria, l'abril de 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada