Els presoners

Nom: Antònia Batlle i Cabrafiga (Hostal Can Jordi d'Espinavell)
Data de naixement: ---
Població: Espinavell (Molló)
On la va aprendre: ---




Lletra:

N'hi ha vint-i-nou presos
a dins de la presó,
canten i s'alegren,
la vida mia,
cantant una cançó,
la vida amor.

La reina se'ls escolta
i a dalt del seu balcó,
(el) més petit se'n talaia,
la vida mia,
ja plega la cançó,
la vida amor. 

- Canteu, canteu, los presos,
no plegueu, per mi no.
- Com cant(a)ríem, senyora,
la vida mia,
no podem de tristor,
la vida amor.

Fa un mes o tres semanes,
de pa no n'hem vist, no.
- Me'n vaig a dir 'l meu pare,
la vida mia,
si em vol donar un do,
la vida amor.

- Filla Margarida, 
quin do volries tu?
- Pare, lo meu pare,
la via mia,
les claus de la presó,
la vida amor.

- Filla Margarida,
aquest no l'hauràs, no.
Demà serà diumenge,
la vida mia,
els penjarem a tots,
la vida amor.

- Pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a n'a mi i tot.
- Diries Margarida,
la vida mia,
quin è el teu aimador?
La vida amor. 

- Ès aquell que es diu Xicu,
serà el primer de tots,
i al cap de la forca,
la vida mia,
poseu-hi un ram de flors,
la vida amor.

Que con la gent ho vegin
diran Déu t'ha perdó.
Déu t'ha perdó, Margarida,
la vida mia,
és mort pe l'aimador,
la vida amor.




Observacions: És una cançó antiga i molt extesa arreu de Catalunya que es troba a la gran majoria de cançoners amb el nom de "La presó de Lleida". La primera referència que tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "Los presos de Lérida".

També és recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el nom de "Los presos de Lleyda". 

Una versió molt semblant a la que presentem va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget amb el nom de "Els presos".


* Gravació feta el 8 de novembre de 1970 a l'hostal "Can Jordi" d'Espinavell, per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada