Cobles de la colla dels Tranquils

Nom: Lluís Carbó i Xirgo (can Sacot)
Data de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)
Població: Cassà de la Selva
On la va aprendre: amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta.





Lletra:

Una colla n'hem formada
per 'quests voltants de Cassà,
sis fadrins de l'encontrada
de lo més tranquil que hi ha.
Unes cobles cantaríem,
unes cobles cantarem,
unes cobles que en sabíem,
unes cobles que en sabem.

Aquell que porta el pandero
i el veureu sempre a davant,
li agrada molt el xarel·lo
i sempre està xerricant.

L'altre sol portar una canya
i un cistell al capdavall,
sap picar amb molta manya
i ell és un cap de carall.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

N'hi ha un que duu una botella
d'aquell vi que fa escalfar,
tota la colla està alegre
don gust sentir-nos cantar.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

El del mig no està de guassa
però de tranquil bé ho està,
i amb les mans a la butxaca
només serveix per cridar.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.

El que porta la cistella
ia sabeu que és un hereu,
s'ha fotut de peus a l'aigua,
i porta un gat que no s'hi veu.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

Tots plegats som una colla,
del més bo no us en fieu,
porteu aviat la paga
que molt contents ens fareu.
I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

De xerraires en som força,
tots som joves i gentils,
cantem molt per poca cosa
i som la colla dels Tranquils.


Observacions: És una composició del propi grup de caramellaires, tot i que la sisena estrofa l'hem trobat recollida com a versos improvisats en algunes ocasions en diferents indrets dels Països catalans. Pau Betran i Ros en recollia un exemple ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat".


* Entrevista realitzada per Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló, l'any 2003.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada