Un fadrinet i una minyoneta

 

Nom: Joana Espuña i Masdéu
Data de naixement: 12/11/1948 (Riudaura)
Població: Riudaura
On la va aprendre: de la seva àvia





Un fadrinet i una minyoneta


Lletra:

Ara s'ha dictat una cançoneta
de un fadrinet i una minyoneta;
deu anys es tractaren i es varen casar,
les seves passades jo us vui explicar.

Ell es diu Josep, ella es diu Maria,
són de Sant Martí, terra divertida;
ell és fill d'un sastre i en fa de sabater,
la minyona és filla d'un mestre barber.

Jo m'hi vaig casar i amb molta alegria
ara si pogués me'n descasaria;
tres-centes lliures n'hi daren de dot
i al cap dels sis mesos s'ho hagué gastat tot.

No sap de cuinar ni de fer escudella,
un dia va fer caragols en ceba,
també cols i bledes ahi va barrejar;
perquè vaig renyar-la, me'n va taconar. 

Caseu-se fadrins amb una pagesa,
no us enganyi el dot ni la boniquesa;
feu que sigui bona per a treballar
que la boniquesa no us donarà pa.



Observacions: Apareix recollida al Cançoner Popular (1901) d'Aureli Capmany amb el títol de "Concell" i ens explica que es troba impresa en fulls solts de literatura de canya i fil (romanços de cego). Sembla que n'hi ha referències d'abans de 1867. 

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La del pagès".

Joan Amades l'aplega amb el mateix nom que Aureli Capmany i amb una versió de l'any 1918 de Gelida.

L'hem trobada al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1919 i a Les Llosses l'any 1920, amb el títol de "Caseu's-hi, fadrins" i "Caseu-'se, minyons". Són versions una mica més llargues que la que presentem aquí.

Més tard, l'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda, com a cançó satírica, amb el nom de "No us enganyi la boniquesa".


* Entrevista realitzada per Francesc Tomàs "Panxito" i Montserrat Massana, el desembre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada