La porqueirola

 

Nom: Joana Espuña i Masdéu
Data de naixement: 12/11/1948 (Riudaura)
Població: Riudaura
On la va aprendre: de la seva àvia





La porqueirola


Lletra:

- Ai fill meu, per què no et cases?
- Ai mare, ja em casaré,
em casaré amb un dama,
lailumflà, lai-lailireta,
filla d'un gran cavaller.

I assenteu-la a n'en cadira,
no li feu pas fer ben re(s),
assenteu-la a n'en cadira,
lailumflà, lai-lailireta,
i ensenyeu-li el broder.

Si el broder no li agrada,
no li feu pas fer ben re(s);
quan Don Jaume va ser fora,
lailumflà, lai-lailireta,
porqueirola la fa'n ser.

Si la fan ser porqueirola
de cinquanta lludriguers,
i en el cap de los set anyos,
lailumflà, lai-lailireta,
porqueirola va canter.

- I aparteu-se los meus patges
i aparteu-se els cavallers:
sentuc una veu molt clara,
lailumflà, lai-lailireta,
me pareix que és ma muller.

- Déu lo guard, la porqueirola.
- Déu lo guard, lo cavaller.
- No em diria, porqueirola,
lailumflà, lai-lailireta,
on podria anar a allotger?

- Vagi a casa de Don Jaume,
que puesto n'hi sol haver;
- Vamos, vamos Porqueirola,
lailumflà, lai-lailireta,
vamos, vamos a soper.

- Haig de fer-ne set posades
i encara no n'he fet tres;
hai de fer un feixet de llenya,
lailumflà, lai-lailireta,
i encara no l'he fet.

Set anys no sóc guardat l'home
i aquesta nit io no podré,
què en diria lo Don Jaume,
lailumflà, lai-lailireta,
què en diria quan torné?

- No t'espantis, porqueirola,
que Don Jaume ja torné.
On tens el vestit de seda,
lailumflà, lai-lailireta,
del dia que ens vam caser?

L'endemà a punta d'alba,
la mestressa la cridé:
- Vamos, vamos porqueirola,
lailumflà, lai-lailireta,
a engegar los llodriguers.

- Que hi vagin les vostres filles,
com anys la meva muller;
si no fossiu la meu mare,
lailumflà, lai-lailireta,
el cap us faria escapçè.




Observacions: És una cançó recollida en diversos cançoners antics. La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és dins el llibre "Glorias de Azara en el siglo XIX" de l'any 1852, de Basilio Sebastián Castellanos. La lletra està recollida a Centelles (Osona) per Joseph Subirana i les melodies que es presenten per Baltasar Saldoni. 

Un any després apareix a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" i Milà i Fontanals la titula "La vuelta de D. Guillermo". L'any 1882, el mateix autor la torna a publicar dins el "Romancerillo catalán" amb el nom de "La noble porquera".

L'any 1866 també sortia pubicada per Francesc Pelagi Briz amb el nom de "La porqueyrola" dins el volum I de "Cansons de la terra". 

Segons Joan Amades, que la recull dins les cançons de cosidora, ofereix un gran nombre de variants, sobretot musicals. Explica que és una de les més populars de França, sobretot a la Provença, des d'on degué passar al català.


* Entrevista realitzada per Francesc Tomàs "Panxito" i Montserrat Massana, el desembre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada