Jo sóc l'estanya pielles

Nom: Jordi Pi i Brugués
Data de naixement:  04/02/1934 (Figueres)
Població: Vilabertran
On la va aprendre: tot collint olives amb la família als camps que tenia la seva tia a Avinyonet de Puigventós. Ella en sabia moltes, algunes d'elles apreses durant els quaranta anys que va estar a Tuïr (Rosselló).



Lletra:

Jo sóc l'estanya pielles
que he vingut d'Itàlia a aquí
per adobar unes casseroles
per poguer-me mantenir.

Que te creus que tinc molta de gana?
Que te creus que no puc menjar?
Som vingut en aquí, en Espanya
sols per fer-me la pessà (?)

I un dia passant per Tosques,
un dia de festa major,
que de gana que en tenia
em vaig menjar el senyor rector.

El senyor rector però gemegava,
con el vaig tenir-lo a dins,
me'n feia una joguira (?)
com si fos un gran llapin.

De gana ningú en pateix,
i la misèria m'envesteix.
Déu meu!

I un dia passant per Tosques,
en vaig veure un guàrdia urbà,
que amb la punta de la porra
en restrava un capellà.

De gana ningú en pateix,
i la misèria m'envesteix.
Déu meu!



Observacions: L'única referència que hem trobat d'aquesta cançó ha estat a la revista "La Palanca" d'Artesa de Segre i comarca, del juny del 2005. L'articulista Josep García Quesada n'escriu un fragment com a cobles que cantaven amb un cor i a tres veus durant els carnestoltes dels anys 1935 i 1936:
 
Som uns estanya-paelles
que d’Itàlia hem vingut aquí
per adobar les casseroles
i poder-nos mantenir.
De gana en tenim molta,
de tec no n’hem trobat.

 

* Vídeo a partir de l'entrevista realitzada per Albert Massip i la gravació d'Ivan Yerpes, el gener de 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada