Goigs de Santa Quitèria

Nom: Lluís Carbó i Xirgo (can Sacot)
Data de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)
Població: Cassà de la Selva
On la va aprendre: amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta.




Lletra:

Si n'hi ha una nineta,
li'n volen donar marit,
present la salut i vida
se n'ha arracat a fugir.

Gloriosa Santa Quitèria,
vulgueu-nos afavorir,
guardeu-nos de mal de ràbia,
que és un mal no es pot sofrir.

De tres germans que en tenia,
la cercaren dia i nit,
la troben adormideta,
a la voreta d'un camí.

Ja un germà en diu a l'altre,
si la matarem aquí,
ia li'n venten garrotada,
la testa li'n fan sortir.

La testa ha caigut a l'aigua,
l'animeta al Paradís,
i allí on t'hi ha caigut la testa
s'hi ha format un monestir.

El sobretaula és de plata
i el monestir n'és d'or fi
i el capellà que hi diu missa
n'és el mateix Jesucrist.

Els escolans que hi alteren
són àngels del paradís,
la dona que hi fa l'oferta
la mare de St. Tarcís.



Observacions: Aquesta cançó la trobem recollida per primer cop l'any 1853 dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals i amb el títol de "Santa Quitèria". Més tard, l'any 1882, la torna a recopilar de forma més extensa al "Romancerillo catalán".

L'any 1867 també l'havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans".

També apareix la cançó al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1920, o al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens recollida com a cançó de bressol. Joan Amades, que la recull d'una dona de Riu (Cerdanya) l'any 1919, també la inclou en aquest apartat, tot i que explica que és més emprada com a cançó de capta.

També l'hem trobat recollida amb el nom de "Santa Quitèria" dintre l'Obra del Cançoner Popular a Sant Llorenç Savall, durant els anys 1924-1925.

N'hem trobat una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.   


* Entrevista realitzada per Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló, l'any 2003. La cançó la va versionar el mateix grup a l'àlbum PANTONE 368 l'any 2006.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada