Goigs de Sant Joan de l'Erm

Nom: Lluís Carbó i Xirgo (can Sacot)
Data de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)
Població: Cassà de la Selva
On la va aprendre: amb el grup de caramelles "Els tranquils" (iniciat abans de la guerra del 36 i recuperat als anys 80), voltant per les cases on els donaven ous i diners. Sobretot cantaven goigs. Ell també toca la pandereta.




Lletra:

El rector de Ceret
una se n'ha pensada
d'anar a l'Empordà
i a llogar criada,
Ai, a llogar criada.

Quan n'és pel camí,
una n'ha encuentrada.
Tractaren de preu
i en quedà llogada.
Ai, i en quedà llogada.

- Que n'irem a sopar
a l'hostal de la cabra.
Diu a l'hostaler:
- Què en tens per sopar-ne?
Ai, què en tens per sopar-ne.

L'hostaler en respon:
- Ous i cansalada
i també en tenim
alguna arengada.
Ai, i alguna arengada.

Quan hagueren sopat,
al llit se n'anaren
i amb el pobre ruc
ningú no hi pensava.
Ai, ningú no hi pensava.

I a la mitja nit,
el rector hi baixava.
I amb una mà al llum
i a l'altra la g(r)ana.
Ai, i a l'altra la g(r)ana.

El ruc que el sentí
se'n posà a bramar-ne,
n'és borni d'un ull
i coix d'una cama.
Ai, i coix d'una cama.

N'és borni d'un ull
i coix d'una cama;
saltant i ballant,
se n'ha romput l'altra.
Ai, se n'ha romput l'altra.

- Ai, Sant Joan de l'Erm,
vós que en feu miracles,
si en cureu el ruc
vos faré un retaule.
Ai, vos faré un retaule.

- Si en cureu el ruc
vos faré un retaule
d'una post de pi
i una altra de saula.
Ai, i una altra de saula.

L'escolà en respon:
- Quin rector tan ase,
per un cony de ruc
vol fer fer un retaule.
Ai, vol fer fer un retaule.

- Calla tu, escolà,
calla tu, xerraire.
Que el ruc no n'és meu,
que n'és del meu pare.
Ai, que n'és del meu pare.

Que el vàrem comprar
del dret de la mare,
que el dret n'és pagat
prò el ruc no encara.
Ai, prò el ruc no encara.

Que de ruc com aquest
al món no n'hi ha gaires.
Que per portar nuvis
el millor d'Espanya.
Ai, (el millor d'Espanya).



Observacions: Aquesta cançó la trobem recollida per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Riudeperes (Osona) i amb el nom de "L'ase del rector". Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO". Aquesta és la versió que es recull:

Si n'eren tres rectors   a cavall d'un ase,
lo burro va davant    i sense emmoralles.
Van a l'hostal nou   a fer una xala,
la xala que fan    d'ous i botifarres.
En baixa un rector   a l'encamisada,
en troba lo ruc    sense peus ni cames.
- Sant Antoni Abat,    vós que feu miracles,
torneu-me lo ruc,    vos faré un retaule.-
Respon lo criat    al com de l'escala:
- M'espanto rector,    que sigueu tan ase,
que per un vell ruc    vulgueu fer un retaule!
- Calla tu, criat,    no hi tens dret encara,
que el burro no és meu,    i que és del meu pare,
que me l'ha deixat    per anar a Sant Jaume.


També la recullen l'any 1882 Milà i Fontanals dins el "Romancerillo catalán" amb el títol de "Los estudiantes" i més tard Joan Amades al seu cançoner amb el mateix nom que recollida Verdaguer.


* Entrevista realitzada per Ramon Manent i les components del grup "De calaix" Gemma Pla i Lurdes Rimalló, l'any 2003.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada