El pobre terrisser

Nom: Jordi Pi i Brugués
Data de naixement:  04/02/1934 (Figueres)
Població: Vilabertran
On la va aprendre: tot collint olives amb la família als camps que tenia la seva tia a Avinyonet de Puigventós. Ella en sabia moltes, algunes d'elles apreses durant els quaranta anys que va estar a Tuïr (Rosselló).



 

Lletra:

El pobre terrisser,
i el pobre terrissaire
s(e'n) aixeca de matí

i a treballar se'n 'nava, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

Con (quan) és al mig del riu,
el ruc n'hi'n cau a l'aiga:

- (I) aixeca't, ruquet meu,
que ens n'irem cap a casa,
ai!

Ai, ai, ai, ai, ai, ai!


Quan (és al mig) carrer,
veu la porta tancada,
pregunta pels veïns
si n'han vista l'Euràlia.
No l'hem vista d'avui
en deu esser malalta, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!


(I) se'n va a cal fuster
a manllevar una escala,
puja paret amont,
con si'n fos una rata, (ai!)

(Ai, ai, ai, ai, ai, ai!)

Guaita pel finestró
i en veu una sotana:
és (veu) el senyor rector
que en confessa l'Eulària, ai! 
Ai, ai, ai, ai, ai, ai! 

I se'n va pels carrers:
- Dones, qui en compra banyes?
Compreu-me'ls a'na mi,
que els en porto més llargues
que cap moltó i cap cabrit.
 

Observacions: És una cançó recollida en diversos llibres. La primera referència que en tenim és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on es recull una versió d'abans de 1868.

També la trobem al Cançoner del Ripollès, primer en un fragment recollit a Torelló probablement entre els anys 1915 i 1919, i després una versió més llarga de Ripoll dels anys 1918-1919.

Apareix també recollida al cançoner de Joan Amades, que la descriu com una peça cantada per pastar fang amb els peus, i que en recull també una versió de Ripoll de l'any 1919.

A l'Obra del Cançoner Popular la tenim recollida d'un home de Bagà (Berguedà), l'any 1926, i també l'any 1927 a Figueres.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget.

Segons l'etnomusicòleg Jaume Ayats al seu llibre "Explica'm una cançó" (2009), "... aquesta era la balada de cornuts més coneguda i cantada arreu del país...". "A més de ser habitual de les tavernes i del carnestoltes, a l'Empordà encara es canta en les trobades d'amics i de famílies a les barraques del camp".


* Vídeo a partir de l'entrevista realitzada per Albert Massip i la gravació d'Ivan Yerpes, el gener de 2014. L'àudio és un enregistrament del febrer del 2007, a càrrec d'Ivan Yerpes als estudis d'Ona-Vilamalla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada