Goigs dels ous






Nom: Francisco Oliveras i Torrentà (Paco d'Ordis)
Data de naixement:
20/10/1928 (Ordis)
Població: Ordis (Alt Empordà)
On la va aprendre: de jove al poble




Goigs dels ous (veu alta)
Goigs dels ous (baixos)


Lletra:

I en el Món vos sou dotada
dels set goits, Mare de Déu;
i altres set sou heretada
en lo Cel com mereixeu.

Després de Déu la més honrada
que del restant sou i sereu;
sigueu la nostra amvocada
Regina i Mare de Déu, 
Regina i Mare de Déu.
I en el Món vos sou dotada
d'uns set goits, Mare de Déu;
i altres set sou heretada
en lo Cels com mereixeu.


Després de Déu la més honrada

que del restant sou i sereu;
tral·lalà, laralalà, tral·lalà, laralailara,
I sigueu la nostra amvocada,
Regina i Mare de Déu, 
Mare de Déu.


Observacions:  Segons Joan Amades són els goigs típics de caramelles, cantats arreu de la Catalunya vella i d'origen sobretot rural. Amb diverses melodies, solien cantar-se davant de qualsevol imatge mariana (aquests són iguals que els "goigs-camilleres del Roser" o "Los set goigs de la verge Maria de Pietat" per exemple) però a les comarques nord-gironines es coneixen sobretot els de la Mare de Déu del Mont (Albanyà - Alt Empordà).

El nom de "Goigs dels ous" -utilitzat de forma habitual a la Catalunya Nord com a substitut de "caramelles"- pot provenir perfectament de l'objectiu de la recapta: aconseguir ous (i també coques, carn, etc.). Pere Vidal a "Goigs dels ous" (1889) teoritza sobre el fet que el santuari de la Mare de Déu del Mont es trobava a l'antic terme de Sous (ara deshabitat) i que el mot pot ser una deformació de "Goigs de Sous". És justament en aquest indret on Jacint Verdaguer en situava l'origen d'aquesta tradició.

Els goigs van ser molt difosos en fulls estampats i d'aquests que presentem ja se'n coneixen versions a partir del s.XV.

Extrets dels blog Goigs i devocions populars, en presentem un parell de versions:



Cobles que's canten a la Mare de Déu del Mont en temps de Camilleres
 

Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont
:



* Entrevista realitzada per Anna Vila, el setembre de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada