Les noies de La Roca





Nom: Jaume Pujol i Surroca (Jaumet de Can Salvi)
Data de naixement:  18/07/1900 (Vall del Bac - Garrotxa)
Població: Oix (Garrotxa)
On la va aprendre: ---








Lletra:

Les noies de La Roca
mal hagi qui en dirà mal;
s'han deixat tocar el pandero
per dessota el davantal.

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?

S'han deixat tocar el pandero
per dessota el davantal;
què direm de la petita?
Què direm de la més gran?
Què direm de la mi(t)jana,
la que porta el cap més alt?

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?

Si se n'ha fet gallinaire
coi (?) d'un mas que hi ha aquí dalt;
tot talaiant les gallines,
s'ha deixat picar pel gall.

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?

Tot talaiant les gallines,
s'ha deixat picar pel gall;
la picada n'està mala,
sobrepuja el davantal. 

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?

La picada n'està mala,
sobrepuja el davantal;
si n'ha enviat una carta
i en el senyor comandant.

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?

Si n'ha enviat una carta
i en el senyor comandant;
que si el soldat se n'anava,
què en faríem de l'infant.

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?

Que si el soldat se n'anava,
de què en faríem de l'infant;
i ella els hi fa de contesta:
- Que el facin criar set anys.

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?

I ella els hi fa de contesta:
- Que el facin criar set anys
Set i set faran catorze,
i a l'infant ja serà gran.

Dic adéu-siau, ninetes,
i ara que els soldats se'n van;
i ara no se'n van i ploren,
què faran quan se n'airan?


Observacions:  La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó ha estat dintre el Butlletí núm. 272 del Centre Excursionista de Catalunya (setembre del 1917). Va ser recollida a Vernet (Rosselló) l'any 1885:

De les nines de la Roca
malhaja qui en dirà mal;
hi ha una font d'aigua clara,
les nines d'amunt hi van.
Un dia jo me n'hi anavi
me n'hi anant tot passejant;
rencontri tres donzelletes,
la mi' amor tota davant;
a les dos doni el bon dia,
a la mi' amor doni un ram.

Represa

Ara en Déu siau, ninetes,
i ara que'ls soldats se'n van;
ara no se'n van i ploren,
què faràn quan tornaràn?



També hem trobat un fragment d'aquesta cançó a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida a St. Esteve de Bas (Garrotxa), l'any 1926, i titulada "De les nines de Surroca".

També n'hem trobat recollida una estrofa dins "El cançoner de Batet" (1991), treball de l'Institut Montsacopa d'Olot, l'any 1990 amb el nom de "Les noies de Surroca":

De les noies de Surroca
qui serà que en dirà mal?
Si n'hi havia una d'elles
s'ha deixat picar pel gall;
la picada n'ha set rara:
nou mesos li ha fet mal.


* Entrevista realitzada pel professor Andrés Barrera González, l'any 1980. L'enregistrament i la fotografia ens l'ha cedit la família d'en Jaumet Pujol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada