La reina ha tingut un noi





Nom: Jaume Pujol i Surroca (Jaumet de Can Salvi)
Data de naixement:  18/07/1900 (Vall del Bac - Garrotxa)
Població: Oix (Garrotxa)
On la va aprendre: ---









Lletra:

La reina ha tingut un noi
més bonic qu'un sol i lluna;
no se l'ha pogut criar,
l'ha tingut que donar a dida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

No se l'ha pogut criar,
l'ha tingut que donar a dida;
l'infant no li'n vol callar
ni en bressola ni en cadira.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

L'infant no li'n vol callar
només i a la falda de la dida;
la dida en fa un gros foc
de carbó i llenya d'aulina.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

La dida fa un gros foc
de carbó i llenya d'aulina.
i amb a l'esculfor del foc,
la dida s'hi és adormida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

I amb a l'esculfor del foc,
la dida s'hi és adormida.
Quant ella s'hi despertà,
trab l'infant amb cenra viva.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

Quant ella s'hi despertà,
trab l'infant amb cenra viva;
i ella en fa un g(a)ros crit:
- "Valga'm la Verge Maria!".
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

I ella en fa un g(a)ros crit:
- "Valga'm la Verge Maria!".
Que si cas no m'hi ajudeu,
del rei seré perseguida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

Que si cas no m'hi ajudeu,
del rei seré perseguida;
mentre està dient això,
el rei i la reina arriba.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.

I ella puja escala amont,
tota trista i aflegida;
quan és a dalt al bressol (?),
l'infant se li'n posa a vida.
La non, non,
feu-li non, non;
que si cas la dida canta,
l'infant dorm.


Observacions: És un romanç antic que trobem en molts cançoners i amb diverses variants; se'l coneix sobretot amb el títol de "La dida" o "La dida de l'infant". Ja la recopilava Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre exemple a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

Hem trobat una versió molt semblant a aquesta dintre "Folklore del Lluçanès" (1997) de Josep Ma. Vilarmau i Cabanes i el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, recollida l'any a Santa Maria de Merlès (Berguedà) l'any 1941.


* Entrevista realitzada pel professor Andrés Barrera González, l'any 1980. L'enregistrament i la fotografia ens l'ha cedit la família d'en Jaumet Pujol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada