La minyona d'Igualada





Nom: Jaume Pujol i Surroca (Jaumet de Can Salvi)
Data de naixement:  18/07/1900 (Vall del Bac - Garrotxa)
Població: Oix (Garrotxa)
On la va aprendre: ---









Lletra:

I una cançó us vui cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
d'una minyona que hi ha
de la vila de Igualada.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món rellumina.

D'una minyona que hi ha
de la vila de Igualada;
i els seus pares en són forners
i una gent molt ben honrada.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món rellumina.

I els seus pares són forners
i una gent molt ben honrada;
l'han deixat anar a ballar 
al sarau de la patacada.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món rellumina.

L'han deixat anar a ballar 
al sarau de la patacada;
i en siguent a n'el Masnou,
ja me l'han arremangada.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món allumina.

I en siguent a n'el Masnou,
ja me l'han arremangada;
i el més petitet de tots
i del peus ja l'engratava.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món allumina.

I el més petitet de tots
i del peus ja l'engratava;
i el mijançanet de tots
i de jonois l'engratava.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món allumina.

I el mijançanet de tots
i de jonois l'engratava;
i el més g(a)randet de tots
i molt més amont 'ribava.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món rellumina.

I el més g(a)randet de tots
i molt més amont 'ribava;
i el teus pares què et diran
quan t'hi vuran tan muiada.

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món rellumina.

I el teus pares què et diran
quan t'hi vuran tan mullada?;
I jo ja els hi'n respondré:
- "La rosada m'hi ha tocada".

I adéu, clavell morenet
i adéu, estrella del dia
i estrella del resplendor
que tot lo món allumina.

 
Observacions: La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó ha estat l'aplegada per Francesc Pelagi Briz al volum V de "Cansons de la terra", de l'any 1877, amb el nom de "La Rosada".

Més tard, Milà i Fontanals al seu Romancerillo Catalán (1882), amb el títol de "La niña de San Andrés".

També va ser recollida dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis la titulava "Caterina".

L'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda amb el nom igual que el que presentem. També apareix en algunes ocasions dins l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple com a la "Minyona d'Igualada" aplegada l'any 1934 a Molló (Ripollès).


Més tard, també la recopila Artur Blasco dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", per un cantador de Maià de Montcal (Garrotxa) l'any 1988.

* Entrevista realitzada pel professor Andrés Barrera González, l'any 1980. L'enregistrament i la fotografia ens l'ha cedit la família d'en Jaumet Pujol.

2 comentaris:

  1. La melodia és la mateixa o molt semblant a una editada pel Pont d'Arcalís que es diu Adéu, vila de Ripolll. És un ritme"giusto sil·labic" caractterístic de moltes balades tradicionals.

    ResponElimina
  2. Jaume Arnella i el Grrup de Folk cantaven el mateix argument amb el titol Una miinyona de Reus i una melodia força diferent.

    ResponElimina