La mare






Nom: Llúcia Gou i Vilà (Llucieta)
Data de naixement: 03/1900
Població: Les Preses
On la va aprendre: ---


La mare  


Lletra:

El nin és petit,
i mig adormit,
la mare, se'l mira.
Junt en el bressol,
no hi queda mai sol,
joiosa sospira.

- "Fes nona reiet,
fes nona fill meu,
que ets un angelet,
que m'ha enviat Déu".
El besa a la cara

i el besa en el front.
Petons d'una mare,
lo més gran del món.

El nin és més gran,

la mare plorant
li diu cada dia:
- "No surtis de nits,
fuig-en del burgit,
treballa i estudia".

I tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb carinyo i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella voldria i ansia.

- "Perdona'm reiet,
però io t'ho haig de dir,
que el meu cor et veu
en molt mal camí.
Qui mal t'aconsella
deu ser un ningú
fes cas d'una vella,
que sols viu per tu".

El vici perdut,
ja no té salut,
i ni aquella dona
el besa i el vol
malalt i tot sol,
tothom l'abandona.

I quan tots el desprecien i es veu
molt a prop de l'immens precipici,
una mare li crida: -"Fill meu,
vine aquí al meu costat, fuig del vici".

- "Veient-te perdut,
de tots despreciat,
per què no has vingut 
aquí al meu costat?"
El besa a la cara 
i el besa en el front;
petons d'una mare,
lo més gran del món. 
Petons d'una mare
lo més gran del món.


Observacions: Cançó escrita l'any 1921 per Manuel Sugrañes i Albert, empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona, i dedicada a la seva mare. La música és de Joan Costa. La cançó va ser estrenada per la cupletista Pepita Ramos "Goyita", als anys 20. Aquí hi ha una versió de Ramoncita Rovira. L'any 1989, Dyango la va tornar a repopularitzar.



* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix. La fotografia l'ha proporcionat en Josep Garcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada