Les cobles del ram

Nom: Jaume Planas (Met)
Data de naixement: 1891
Població: Sant Miquel de Pineda (St. Feliu de Pallerols - Garrotxa)
On la va aprendre: ---


Les cobles del ram  


Lletra:

-------------------------                       -CANTAT-
el sant diumenge del ram,
les taules són parades
de palmes i de rams,
de palmes i de rams.

De llor i aulivera
i un ciri molt galant
i a dalt del Paradisso
si n'hi ha un banc molt gran,
si n'hi ha un banc molt gran.

I a dalt del Paradisso
si n'hi ha un banc molt gran,
l'un cap ahi seu Sant Pere
'l'altre hi seu Sant Joan,
'l'altre hi seu Sant Joan.

Dolor tinguereu Verge,                    -RECITAT-
dolor tinguereu gran;
de veure los martiris
de vostre pur infant.

I un cap ahi seu Sant Pere              -CANTAT- 
'l'altre hi seu Sant Joan,
i al mig dels dos deixebles
Jesús ahi fa gran plan,
Jesús ahi fa gran plan.

Dolor tinguereu Verge...                   -RECITAT-

Al mig dels dos deixebles,                 -CANTAT- 
Jesús ahi fa gran plan;
Seu mare preciosa
li plora al seu davant,
li plora al seu davant.

Sa mare preciosa
li plora al seu davant.
- De què ploreu, vós mare,
de què ploreu vós tant?
De què ploreu vós tant?

- De què ploreu, vós mare,
de què ploreu vós tant?
- Ai, fill preciosíssim,
bé tinc què plorar tant,
bé tinc què plorar tant.

- Ai, fill preciosíssim,
bé tinc què plorar tant.
Són tres de companyia,
la mort te van cercant,
la mort te van cercant.

Són tres de companyia,
la mort te van cercant;
L'un és el malvat Judes,
l'altre n'és Barrabam.
l'altre n'és Barrabam.

L'un és el malvat Judes,
l'altre n'és Barrabam;
l'altre és el barataire,
que sempre està baratant,
que sempre està baratant.

L'altre és el barataire,                    -RECITAT- 
sempre està baratant;
barataria Déu lo pare
'trenta diners (?) d'arjant.

Tota la nit se'l juguen,                   -CANTAT-
la nit del dijous sant.
la nit del dijous sant.

Tota la nit se'l juguen,
la nit del dijous sant.
Divenres al middia
i en creu lo van clavant
i en creu lo van clavant.

Divenres al middia
i en creu lo van clavant;
mentres Jesús clavaven,
beure va demanant,
beure va demanant.

Mentres Jesús clavaven,
beure va demanant;
Jesús demana beure,
beure li van donant,
beure li van donant.

Jesús demana beure,
beure li van donant;
un sutge i un vinagre,
i un fel molt amargant!
I un fel molt amargant!

Un sutge i un vinagre,
i un fel molt amargant!
Mentre Jesús bevia,
terra va tremolant,
terra va tremolant.

Mentres Jesús bevia,
terra va tremolant;
de què tremoles, terra?
De què tremoles tant?
De què tremoles tant?

De què tremoles, terra?
De què tremoles tant?
Eus enviaré un càstig,
que se'n recordaran,
que se'n recordaran.

Eus enviaré un càstig,
que se'n recordaran;
faré 'secar les vinyes,
també los blats pel camps,
també los blats pel camps.

Faré 'secar les vinyes,
també los blats pel camps;
los aucellets que volen
morts en terra cauran,
morts en terra cauran.

Los aucellets que volen
morts en terra cauran;
les pedres precioses
pel mig se partiran,
pel mig se partiran.

Les pedres precioses
pel mig se partiran,
les criatures xiques
ara no naixeran,
ara no naixeran.

--------------

--------------
Ai mare, si això feien,
ai mare, si això fan,
ai mare, si això fan.

Ai mare, si això feien,
ai mare, si això fan.
(que molts) se salvarien
que no se salvaran,
que no se salvaran.

Que molts se salvarien
que no se salvaran;
(compraran) un rosari,
sovint los passaran,
sovint los passaran.

Compraran un rosari,
sovint los passaran.....



Observacions: Aquesta cançó -anomenada habitualment com a "Cobles del ram" o "Goigs del ram"- la trobem recollida en fulls solts (1 i 2) i en diverses cançoners i amb moltes variants. 

Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 i amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i la relaciona amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom de El castigo

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.   

Segons Joan Amades havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Ens diu també que "... es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya...". 

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "... aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi...".

* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada