La puntaire

Nom: Carmen Puig
Data de naixement: --- (St. Martí de Llémena - Gironès)
Població: Girona
On la va aprendre: ---


La puntaire  


Lletra:


Vora, voreta la mar,
l'Ignès se'n va a treballar,
quan l'alba apunta;
i sos ulls, en plor desfet,
va mullant lo coixinet
on fa la punta.


I en plora a son aimador
que sembrà en son cor tendre
dolça esperança,
son plorar és amarg i ardent
no n'és d'arrepentiment,
és d’enyorança.


Fa cinc anys que ell va marxar
la vila d'Arenys de Mar
i a sa promesa;
la pobresa l'espeordir
i a Amèrica partí
cercant riquesa.


- Quan aquí retornaré
a ton amor compliré -
deia, i marxava;

ella amb puríssim amor:
- Aquí t'espera mon cor -
deia, i plorava.


I esperant amb fe constant
amb anhel va treballant,
que res li sobra.
Té de minvar sos fatics,
té de fer puntes pels rics
perquè ella és pobra. 


A Arenys de Mar ha arribat
aqueix matí un potentat.
Ve de l'Havana;
n'era fill d'un mariner
i ve casat amb muller,
n'és 'mericana.


Quan sa arribada ha sabut,
l'Ignès en terra ha caigut
d'un desmai presa;
cinc anys l'ha plorat absent,
i avui plora el mancament
de sa promesa.

Retorna en sí del desmai,
plena de dol i esglai,
plora i gemega.
- Filla meva, viu per mi, -
sa mareta li va dir;
sa mare és cega!

La filla ofega en son cor,
el desengany i l'amor
les penes 'junta;
...........


La muller del potentat
a casa l'Ignès ha entrat
fa poca estona.
- Per l'infant que ha de venir
el niuet m'has de guarnir,
bona minyona.


De ta cara habilitat,
moltes proves m'han donat
ja tes companyes;
fes-ne puntes i entredós
per adornar el fill hermós
de mes entranyes.

Amb mon or podràs minvar
la pobresa que en ta llar
tant es revela. -
L'Ignès al sentir això,
sent una mortal fredor
que el cor li gela.

I es mira la post de pa,
ni un sol mos n'hi veu ja...
i dubta encara.
Veu uns ulls a la foscor,
buits de llum i plens de plor
els de sa mare!

- Mare meva, -diu amb fe,-
sols per vós treballaré,
ja el cor em sobra;
tinc d'ofegar mos fatics,
tinc de fer puntes pels rics,
perquè soc pobra.

Dia i nit ha treballat
i ja la feina ha acabat,
per la senyora;
Treballant de dia i nit,
ha deixat lo niu guarnit
la cosidora.

A bateig van repicant;
i els veïns per veure'l van
tots a la porta;
un toc de mort els sorprèn,
i al veïnat ne van dient:
- L'Ignès és morta!

Pobra màrtir de l'amor!
ja del cel, Nostre Senyor
les portes li obre;
ja no tindrà més fatics,
ni en farà puntes pels rics,
ni en serà pobra!!



Observacions: És un poema del sabadellenc Manuel Ribot i Serra (1859-1925) que va dedicar al seu amic d'Arenys de Mar, Mariano Castells. Aquest poema (aquí trobareu l'original amb totes les estrofes) va guanyar el premi "Flor Natural" dels primers jocs florals d'Arenys de Mar, el 1885. Sembla que la música podria ser de la compositora Lluïsa Casagemas.

Els versos de "La puntaire" van impressionar tant, que se'n va fer una novel·la (1926), una obra de teatre (1927) i una pel·lícula (1928).

Aquesta cançó no té res a veure amb la sardana "La puntaire", escrita també a finals dels anys 20 de s.XX.


* Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978 al Geriàtric de Girona. La gravació l'ha facilitada ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada